La Facultat d’Educació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha emès un comunicat davant les propostes lingüístiques educatives incloses en l’acord signat el 30 de maig entre els grups parlamentaris de VOX i del Partit Popular.

Segons el text aprovat per la Junta de Facultat, les iniciatives pactades en matèria de “bilingüisme” suposen, textualment, “un intent de desmantellar, de manera progressiva, però sostinguda, el model de conjunció lingüística vigent a les Illes Balears”, un model que s’ha “definit normativament per la Llei 1/2022 (art. 135), el Decret 92/1997 i sostingut per l’Estatut d’Autonomia (art. 4)”.

Fonaments legals

La Facultat remarca que el model lingüístic vigent es fonamenta en diverses normes amb rang legal, que cita textualment.

En primer lloc, expliquen que La Constitució espanyola “reconeix la pluralitat lingüística com a patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció” (art. 3.3).

En segon lloc, fan referència a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, que reconeix el català com a “llengua pròpia i cooficial de les Illes Balears” (art. 4.1) i obliga a “crear les condicions per a l’assoliment de la igualtat plena entre les dues llengües” (art. 4.3).

Per continuar, fan al·lusió a La Llei 3/1986 de normalització lingüística, que estableix que el català ha de ser “la llengua vehicular en l’ensenyament” (art. 22.1) i que “no es poden separar els alumnes en centres o línies diferents per raó de llengua” (art. 22.3).

Finalment, citen La Llei 1/2022 d’educació, que fixa que “el català ha d’utilitzar-se com a mínim en el 50% de l’horari lectiu” (art. 135.3) i obliga a garantir “el domini equivalent de les dues llengües oficials” (art. 3.1.j).

També es fa referència al Decret 92/1997, que reforça l’ús del català com a llengua vehicular i estableix que “tots els centres han de tenir un projecte lingüístic de centre” (art. 10), i al Decret 4/2023, que reconeix “l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres” (arts. 9, 10 i 15).

Crítiques a les mesures del pacte

El document fa diverses consideracions sobre les mesures pactades per PP i VOX.

Segons la universitat balear, la proposta de lliure elecció de llengua “no té suport en cap diagnòstic pedagògic” i vulnera “els principis d’equitat i cohesió social”. A més, indiquen que “el model lingüístic ha de servir a la cohesió de l’alumnat i no a la seva divisió” (Llei 1/2022, art. 135.1.d).

A més, al·leguen que “no es poden separar els alumnes en centres o línies diferents per raó de llengua” (LNL, art. 22.3), i que qualsevol pla que impliqui segregació per idioma “trenca amb la funció cohesionadora del sistema educatiu”.

Sobre la mesura que consistiria en informar sobre el dret a triar la llengua d’ensenyament, la facultat adverteix que “fer una campanya institucional sobre un dret que no existeix en aquests termes es pot interpretar com una forma de pressió cap als equips directius i els claustres”.

Respecte al que entenen com una rebaixa del nivell exigit per obtenir el títol oficial de català, el document adverteix que “pot comprometre seriosament la qualitat, el rigor i el reconeixement dels certificats expedits” i suposa una “ingerència en el sistema d’avaluació i en l’autonomia acadèmica”.

Finalment, el fet de, diuen, permetre docents sense titulació lingüística prèvia, diuen que “constitueix una vulneració greu del Decret 92/1997 (art. 14)” i que, a més, implica “assignar places de manera definitiva a persones que no poden complir les funcions lingüístiques requerides”.

Bilingüisme integral 

En la seva valoració final, la UIB reivindica el model de “bilingüisme integral o model de conjunció lingüística” com a eina per garantir “la convivència i la igualtat d’oportunitats”, especialment “en un territori amb mobilitat demogràfica elevada com és el cas de les Illes Balears”.

També adverteix que “les dades recents mostren que la competència en llengua catalana és inferior i que el seu ús social es troba en retrocés”, i recorda que “la prioritat de les polítiques públiques hauria de ser el reforç de la competència en català”.

Per això, la Universitat de les Illes Balears fa una crida a “preservar el consens institucional que durant dècades ha fet possible un model educatiu estable, respectuós amb la diversitat i compromès amb la igualtat de drets”, i conclou alertant del “perill que suposa utilitzar la política lingüística com a instrument de confrontació”.