La colònia penitenciària de Formentera és un capítol del llibre “Contra Franco i la Falange. Les resistències clandestines a les Balears 1939-1948”, de l’historiador David Ginard Féron, recentment guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or d’Humanitats. L’obra, que es presentarà demà, divendres 10 d’abril a les 19.30, a la Biblioteca Marià Villangómez dins els actes de l’Homenatge a la República 2026, de la Comissió de Festes de Santa Maria.
Comitè dins la presó
Ginard explica que el camp va acollir centenars de presos, molts d’ells procedents de la península, en condicions molt dures: “va tenir centenars de presos, molts d’ells vinguts de la península, amb unes condicions sobretot d’alimentació terribles”. Malgrat això, destaca la capacitat d’organització interna dels reclusos: “els comunistes, els anarquistes o socialistes tenien una espècie de comitè dins aquesta presó”, des d’on s’articulaven formes d’ajuda mútua i d’organització clandestina.
Repressió
Pel que fa a la resta de línies del llibre, l’autor també analitza la repressió franquista a les Balears en conjunt i la manera com es va desplegar la vigilància política sobre la població durant la postguerra, així com els mecanismes de control social exercits per les institucions del règim i la Falange.
Informes
A més, Ginard recull diversos informes que apunten a contactes dels presos amb l’exterior i a la por del règim davant possibles moviments aliats durant la Segona Guerra Mundial: “hi ha informes de la Guàrdia Civil que parlen que els presos estaven en contacte amb el govern britànic”. Aquest context, juntament amb altres factors estratègics, hauria influït en el tancament del camp el 1943.
Xarxes clandestines
El llibre també aborda la reconstrucció de les xarxes clandestines antifranquistes a Mallorca i la resta de les Illes després de la Guerra Civil, amb especial atenció a la reorganització dels diferents corrents polítics en la clandestinitat i a la continuïtat de la repressió durant els primers anys del franquisme. El Partit Comunista va ser un dels principals grups d’oposició franquista, gràcies a les seves millors condicions per afrontar la clandestinitat. D’altra banda, també UGT, el PSOE, el POU i l’aparició de formacions sorgits d’antics militars i carabiners de la república. A més, l’autor remarca l’existència de petites accions puntals de dissentiment. A les Balears, assenyala Ginard, hi ha registrades una quinzena de batudes en contra activistes antifranquistes l’any 1941 i 1946.
Recerca de llarg recorregut
L’obra es basa en una recerca de llarg recorregut construïda a partir de diverses tipologies de fonts. L’autor explica que ha treballat amb documentació d’arxiu —judicial, militar i administrativa— per reconstruir tant el funcionament de la colònia penitenciària de Formentera com l’estructura de la repressió franquista a les Illes i també entrevistes i testimonis orals recollits a finals dels anys vuitanta.
