El president de la demarcació d’Eivissa i Formentera del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears, Lluís Oliva, ha advertit d’una possible desacceleració de l’activitat constructiva a les Pitiüses, arran de les dades corresponents al primer trimestre de 2026. Oliva ha matisat que l’augment dels projectes visats no es pot interpretar directament com un increment de les obres que s’estan executant, ja que una part important d’aquest creixement correspon a expedients de legalització extraordinària.
Baixada del 10% en unifamiliars i 25% en plurifamiliars
Oliva ha assenyalat que el nombre d’obres està disminuint respecte de l’any anterior, amb una baixada del 10% en les obres unifamiliars i del 25% en les plurifamiliars. Segons ha explicat, aquesta situació pot respondre a un element puntual, com un mal semestre, però també podria convertir-se en una tendència, que és precisament el que temen des del Col·legi. La reducció es registra al conjunt de les Balears, tot i que ha remarcat que a Eivissa i Formentera aquesta evolució està especialment marcada.
Legalitzacions
En el cas de Formentera, ha assenyalat que l’impacte de la regulatzació extraordinària encara és menor perquè l’illa es va incorporar més tard a aquest procés. Segons ha explicat, a Eivissa ja s’han acumulat prop de 500 expedients de legalització, mentre que a Formentera aquesta via encara no ha tingut el mateix pes.
Desacceleració
Oliva considera que no es produiria una aturada sobtada del sector, sinó una possible desacceleració progressiva. “No passarà de cent a zero de cop i volta”, ha afirmat, però ha advertit que ja es comença a detectar una tendència negativa. Si es confirma aquesta tendència, el Col·legi adverteix que és probable que els habitatges que surtin al mercat siguin d’encara més difícil accès pels residents, és a dir, amb preus menys accessibles.
Encariment de la construcció i terminis de tramitació
Entre els factors que poden explicar aquesta evolució, Oliva ha situat l’encariment de la construcció i els llargs terminis de tramitació administrativa. També ha destacat la manca de mà d’obra especialitzada, que contribueix a allargar els terminis d’execució.
Habitatge pels treballadors
En aquest sentit, ha relacionat directament les dificultats del sector de la construcció amb el problema de l’habitatge. Segons ha explicat, la impossibilitat dels treballadors de trobar habitatges assequibles pot provocar que professionals especialitzats decideixin abandonar les illes, fet que agreuja encara més la falta de mà d’obra.
Encariment del sòl
Oliva també ha advertit que l’encariment del sòl acaba repercutint sobre el preu final dels habitatges. Per això, considera que la combinació de preus elevats, costos de construcció, falta de professionals i traves administratives pot acabar dificultant encara més l’accés a l’habitatge per als residents.
Habitatge protegit
Com a element positiu de les dades, el representant dels arquitectes ha destacat el retorn de projectes d’habitatge de protecció oficial o de preu limitat després de diversos trimestres amb una presència molt reduïda. Oliva ha explicat que s’han visat 129 expedients vinculats a aquest tipus d’habitatge, que podrien traduir-se en 129 habitatges en els pròxims anys. Tot i això, ha advertit que aquesta xifra encara és insuficient davant la necessitat existent. “Si hem de mirar el que és positiu, potser és aquest retorn dels habitatges de protecció oficial”, ha assenyalat.
Terminis de les llicències
Un dels principals reptes que ha identificat Oliva és la durada dels procediments administratius. Ha assegurat que obtenir una llicència per construir un habitatge a Eivissa o Formentera pot arribar a requerir tres o cinc anys, una situació que considera especialment perjudicial per a les famílies que volen construir el seu propi habitatge.
Diferents administracions
En aquest sentit, ha apuntat que els procediments impliquen sovint diferents administracions i informes sectorials, com els de recursos hídrics, i ha considerat que la normativa existent hauria d’estar més coordinada. “La maranya de normatives” acaba, segons Oliva, allargant els expedients i perjudicant tant els promotors com les famílies que intenten accedir a un habitatge.
Una construcció orientada majoritàriament al mercat privat
Pel que fa al tipus de projectes que es tramiten habitualment, Oliva ha explicat que històricament hi ha hagut un pes important de les promocions plurifamiliars. Tot i que el Col·legi no disposa de dades sobre el perfil dels promotors, ha apuntat que bona part de les noves promocions que es perceben al carrer estan orientades a segments de mercat de preus elevats.
Equilibri
Finalment, ha insistit que la situació de les Pitiüses requereix trobar un equilibri entre la protecció del territori i la possibilitat que els residents puguin desenvolupar projectes d’habitatge. En aquest sentit, ha remarcat que no tots els projectes responen a grans inversors o especuladors, sinó que també hi ha famílies locals que necessiten poder construir el seu propi habitatge dins uns terminis administratius raonables.
Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
