El Servei de Seguretat Alimentària de la conselleria de Salut ha impulsat un estudi sobre la principal font d’exposició d’aquest contaminant per a l’ésser humà, que són el peix i el marisc. Així, entre març de 2014 i agost de 2016 es varen agafar mostres a Mallorca, Menorca i Eivissa de 31 espècies diferents.
Atès que el mercuri és un contaminant que s’acumula a la cadena tròfica, se sap que les espècies que absorbeixen més mercuri són les depredadores, migratòries de gran mida i longeves com el tauró, la tonyina vermella o l’emperador.
L’estudi del Govern ha classificat els peixos en tres grups en funció de la seva dieta. El primer és el format per aquelles espècies que no mengen altres peixos i s’alimenten de plàncton, com la sardina o el gerret. El segon és el compost per aquells peixos que no són grans i que mengen altres animals com crustacis o mol·luscs, o bé mengen peixos petits com el moll, el serrà o el raor. Finalment, el tercer grup és el format per les espècies més grans que s’alimenten d’altres peixos i que en les nostres aigües són l’anfós, la morena o el déntol.
Així, en el primer grup, el de la sardina i el gerret, pràcticament no es va detectar mercuri, mentre que en el segon, amb raors i molls, la presència d’aquest contaminant era moderada, amb un 12% dels exemplars que superaven els límits de consum recomanats.
En canvi, en el tercer grup la presència de mercuri era superior a la resta, concretament, el 28% dels exemplars, gairebé un de cada tres, superava els límits de consum recomanats. I segons l’estudi del Govern balear, les espècies que més quantitat de mercuri presentaven en més exemplars foren l’anfós i el déntol.
