El GEN-GOB ha presentat al·legacions al Projecte de Llei Agrària de les Illes Balears per advertir dels efectes que, al seu parer, pot tenir la norma sobre l’ordenació territorial i la protecció ambiental. L’entitat demana retirar les disposicions que considera que «envaeixen competències turístiques i urbanístiques» i que poden «afavorir la transformació del sòl rústic per a usos aliens a l’activitat agrària».
«Obvia l’objectiu primordial»
Segons l’associació ecologista, el projecte «obvia l’objectiu primordial d’afavorir l’ús agrícola del sòl rústic» i consolida usos turístics i residencials en aquest tipus de terrenys. El GEN-GOB sosté que «el valor del sòl vinculat a les expectatives urbanístiques i turístiques dificulta el desenvolupament del sector primari» i alerta que les condicions previstes poden generar diferències entre illes. En concret, considera que la pagesia d’Eivissa no podrà competir en igualtat de condicions amb la de Mallorca i Menorca.
Agroestades i altres activitats
Un dels principals motius de les al·legacions és la regulació de les agroestades i d’altres activitats complementàries. L’entitat considera que permetre convertir edificacions agràries en allotjaments turístics interfereix en les competències que corresponen al Govern, als consells insulars i als ajuntaments en matèria turística i territorial.
Legalització d’edificacions
El GEN-GOB també qüestiona que el projecte obligui a adaptar els instruments de planificació insular a les seves disposicions, fins i tot quan els plans territorials ja aprovats siguin més restrictius. A més, rebutja la possibilitat de legalitzar extraordinàriament edificacions i instal·lacions anteriors a 1991 en sòl rústic, inclosos espais protegits, i alerta que aquestes construccions podrien acabar destinant-se a usos turístics.
Crítiques a la flexibilització dels controls ambientals
Un altre dels punts centrals de les al·legacions és la substitució, en determinats supòsits, d’autoritzacions ambientals per declaracions responsables. L’associació considera que aquest canvi «redueix el control previ sobre activitats i edificacions que poden tenir impactes sobre el medi natural».
Formentera i Eivissa
«Les illes de Formentera i Eivissa són especialment vulnerables a aquesta desregulació», assenyala l’entitat, que reclama mantenir les garanties ambientals en un territori amb recursos limitats i ecosistemes fràgils.
Recursos hídrics
El document també adverteix dels possibles efectes sobre els recursos hídrics, en un context de sequera recurrent i de problemes de contaminació per clorurs i nitrats en diverses zones de les Balears. Per al GEN-GOB, la protecció dels aqüífers ha de prevaldre davant els interessos sectorials, tant agraris com turístics o urbanístics.
Espais naturals
Pel que fa als espais naturals protegits, l’entitat considera que la legalització de construccions anteriors a 1991 podria debilitar el règim de protecció vigent i entrar en conflicte amb la legislació ambiental.
Alerta sobre els boscos madurs i la biodiversitat
Les al·legacions també posen el focus en les disposicions relatives a la gestió forestal i l’aprofitament de biomassa. El GEN-GOB adverteix que el projecte «no incorpora garanties específiques suficients per protegir els boscos madurs i altres zones d’alt valor per a la biodiversitat».
Camins forestals
Segons l’entitat, l’obertura de nous camins forestals i l’increment de la freqüentació humana poden augmentar el risc d’incendis i provocar nous impactes sobre els ecosistemes. També alerta que la manca d’avaluació ambiental prèvia pot afavorir la fragmentació dels hàbitats, l’alteració d’espècies i la pèrdua de connectivitat ecològica.
Aprofitament forestal
Per això, l’associació reclama que els projectes d’aprofitament forestal i de biomassa incorporin garanties climàtiques i de biodiversitat, així com avaluacions d’impacte ambiental quan correspongui.
Sis demandes a l’Administració
En el document presentat, el GEN-GOB sol·licita retirar els aspectes del projecte que considera que envaeixen competències territorials i urbanístiques o afebleixen la protecció ambiental. També demana suprimir la disposició addicional que permet regularitzar construccions anteriors a 1991 en sòl rústic, recuperar l’exigència d’autoritzacions ambientals per a les actuacions amb possibles efectes significatius i respectar els planejaments insulars i municipals quan siguin més restrictius.
Boscos
Finalment, reclama incorporar garanties específiques per als boscos madurs i els espais d’alt valor ecològic, i evitar que la planificació ambiental quedi subordinada a les disposicions de la Llei Agrària.
L’entitat defensa que el desenvolupament de l’activitat agrària «ha de ser compatible amb la preservació dels valors naturals i que la protecció ambiental ha de continuar tenint força vinculant en la regulació dels usos del sòl rústic».
