El GOB ha manifestat “el seu rebuig rotund” als projectes d’ampliació dels aeroports d’Eivissa, Mallorca i Menorca i exigeix a les administracions que aturin el que consideren com a “una política d’infraestructures que només pot conduir a una major massificació turística i a incrementar la pressió sobre un territori que ja ha arribat al límit”.
Operacions a Eivissa l’any 2025
El GOB destaca que l’any 2025, Eivissa va superar 85.000 operacions d’avions, mentre que Mallorca en va registrar gairebé 250.000 i menorca va superar-ne les 37.000. L’entitat manifesta que “són xifres que preocupen especialment” perquè, segons expliquen, “es continua sense tenir en compte els impactes acumulatius sobre el territori i sobre la població, que veu com es redueix progressivament la seua qualitat de vida”. En aquest sentit, trasllada que “ampliar els serveis aeroportuaris significa donar ales a un model de massificació turística que ja ha superat àmpliament els límits ambientals, territorials i socials de les illes”.
“No respon a les necessitats de la població”
L’entitat argumenta que “incrementar la capacitat no respon a les necessitats de la població resident, sinó que facilita encara més l’arribada de visitants i, per tant, augmenta la pressió sobre un territori finit”. “No necessitam més aeroports ni més capacitat per fer arribar més turistes, necessitam posar límits al creixement i recuperar unes illes habitables”, assenyalen des del GOB.
Eivissa: “situació especialment greu”
Segons l’exposició de l’associació a Eivissa, “la situació és especialment greu”. L’illa, expliquen, “amb només 572 km² i uns 160.000 residents, pateix una pressió creixent sobre el territori, l’aigua, els recursos naturals, les infraestructures i l’habitatge, especialment durant els mesos de temporada alta”. Malgrat aquesta situació, assenyalen que “enguany s’han superat els nou milions de visitants i les previsions apunten que es podria arribar als deu milions el 2031”.
“Creixement que supera la capacitat del territori”
Per al GOB, Eivissa “és un exemple clar del que passa quan el creixement turístic supera la capacitat del territori: la solució no és fer més gran la porta d’entrada, sinó reduir la pressió que suporta l’illa”. Els conservacionistes consideren que “l’aeroport hauria de ser una infraestructura al servei de la societat i de les necessitats de l’illa, però que el seu creixement s’ha convertit en un dels principals instruments d’expansió d’un model turístic que ja genera greus problemes socials i ambientals”.
Benestar de la població
A més, des de l’agrupació asseguren que “la xifra de visitants no es tradueix automàticament en benestar per a la població resident”. Al contrari, consideren que “el creixement desmesurat ha anat acompanyat d’una forta pressió sobre el mercat immobiliari, d’un augment del cost de la vida, de precarietat laboral i d’una dificultat cada vegada més gran perquè els joves i les famílies puguin viure i emancipar-se a la seva pròpia illa”.
“No té sentit parlar de creixement i prosperitat”
Per aquest motiu, entre altres, afirmen “que no té sentit parlar de creixement i prosperitat quan una part creixent de la població no pot permetre’s viure al lloc on ha nascut”.
Recursos naturals
L’associació assegura que la “pressió sobre els recursos naturals també ha arribat a un punt crític” i afirmen que “els aqüífers d’Eivissa pateixen una situació de sobreexplotació i deteriorament, mentre les dessaladores s’han convertit en una peça cada vegada més important per garantir el subministrament d’aigua”.
“Límits del model”
Per al GOB, aquesta situació “evidencia els límits d’un model que consumeix cada vegada més recursos i que obliga a multiplicar les solucions tècniques per poder mantenir un creixement que el territori no pot assumir”. “No és sostenible continuar incrementant el nombre de visitants mentre augmenten també les necessitats d’aigua, energia, mobilitat i infraestructures”, afirmen des de l’entitat.
Jets privats
Els ecologistes també fan referència a les operacions de jets privats. A Eivissa, expliquen que “enguany s’ha registrat una dada especialment preocupant”: “mentre durant tot el 2025 hi varen operar 8.441 jets privats, només fins a l’agost de 2026 ja se n’havien registrat 8.127, gairebé el mateix nombre que durant tot l’any anterior”, exposen des del GOB . En aquest context asseguren que “continuar ampliant la capacitat aeroportuària és, a més, incompatible amb una política climàtica coherent. L’aviació és un element central de la petjada climàtica del model turístic de les Balears”.
Demanen “objectius de reducció de la pressió i de les emissions”
Per això, el GOB reclama “que les administracions deixin de planificar l’increment del trànsit aeri i comencin a plantejar objectius de reducció de la pressió turística i de les emissions associades”. “No es pot parlar d’emergència climàtica i, al mateix temps, planificar més capacitat per a més avions. Més avions impliquen més emissions i més contaminació, i aprofundeixen en un model que ja està generant impactes insostenibles”, afirma l’entitat.
Informe
L’associació esmenta també un informe científic de l’ONG Transport & Environment que s’ha fet públic aquesta mateixa setmana i que trasllada que “les ampliacions aeroportuàries previstes a l’Estat espanyol triplicaran el límit d’emissions compatible amb l’objectiu de frenar l’escalfament global. Aquesta contradicció posa de manifest la necessitat de revisar de manera urgent les polítiques d’infraestructures i de mobilitat aèria”.
Decreixement
El GOB considera que “parlar de decreixement no significa parlar d’empobriment ni de tancar els aeroports. Significa reequilibrar el model, posar límits a la pressió turística i prioritzar la qualitat de vida de les persones que viuen a les illes”.
Reclamacions
Davant aquesta situació, el GOB reclama “aturar els projectes d’ampliació de la capacitat aeroportuària de Mallorca, Menorca i Eivissa”, “garantir que qualsevol actuació aeroportuària no respongui a les expectatives de creixement turístic”, “establir límits efectius al nombre de vols i passatgers que poden assumir les Illes” i “prioritzar la inversió pública en el manteniment de serveis i infraestructures que millorin la qualitat de vida de la població resident”, en lloc de “continuar ampliant la capacitat per atreure més turisme”. “No ens conformam amb ser una destinació turística. Volem poder viure a les nostres illes i decidir quin futur volem per a elles”, afirmen des de l’entitat.
“Cal dir prou a l’ampliació”
Per als ecologistes, “el debat no és si hi caben més avions, sinó si volem continuar fent créixer un model que expulsa les persones residents i consumeix els recursos que necessitam per viure”. Per al GOB, la resposta és que “cal dir prou a l’ampliació aeroportuària i apostar per un pla de decreixement turístic pactat, just i necessari”.
DORA III
El GOB assenyala que “a totes les illes, AENA i el Ministeri preveuen augmentar de manera significativa el nombre de passatgers i turistes” i asseguren que “aquesta aposta tampoc no és gratuïta: el DORA III preveu una inversió d’uns 1.000 milions d’euros per ampliar els aeroports de les Balears, amb uns 600 milions destinats a Mallorca, 267 milions a Eivissa i 170 milions a Menorca”.
El GOB considera que “aquests recursos haurien de servir per millorar els serveis necessaris per a la població i per avançar cap a un model més sostenible, i no per augmentar la capacitat de seguir atraient turisme”.
