El Govern de les Illes Balears ha advertit que la ruta migratòria entre Algèria i les Illes Balears s’ha consolidat com una realitat estructural i ha tornat a reclamar una resposta específica per part del Govern d’Espanya. Ho han exposat aquest dimarts la vicepresidenta segona i consellera de Presidència, Antònia Maria Estarellas, i la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, durant una compareixença en què han presentat les darreres dades sobre arribades irregulars i menors migrants no acompanyats.
Segons ha informat el Govern en una nota de premsa, la compareixença respon a “la manca d’informació oficial facilitada per l’Estat sobre l’evolució del fenomen i la planificació prevista davant les arribades irregulars”, una situació que, segons recorda, va motivar que l’Executiu balear decidís no participar en la darrera Conferència Sectorial d’Immigració.
Més d’11.000 persones arribades en un any i mig
Entre l’1 de gener de 2025 i el 24 de juliol de 2026 han arribat a les Illes Balears 11.055 persones en 606 pasteres, unes dades que, segons el Govern, “confirmen la consolidació de la ruta migratòria entre Algèria i les Illes Balears”, identificada per Frontex com un dels principals canvis que s’estan produint a les fronteres exteriors de la Unió Europea.
Només enguany, quan encara no havia acabat el mes de juliol, s’havien registrat 3.734 persones arribades en 205 embarcacions.
La vicepresidenta Antònia Maria Estarellas ha assegurat que “fa poc més d’una dècada xerràvem d’una trentena d’embarcacions anuals. Avui parlam de centenars de pasteres i de milers de persones arribades cada any”.
Formentera concentra la major pressió migratòria
La compareixença ha posat un èmfasi especial en la situació de Formentera, que el Govern identifica com l’illa que suporta la principal pressió migratòria.
Segons les dades presentades per l’Executiu balear, Formentera acumula enguany 1.857 persones arribades en 118 pasteres, davant les 519 persones arribades a Mallorca en 29 embarcacions, a les quals cal afegir 1.175 migrants arribats a Cabrera, i les 183 persones arribades a Eivissa en 10 pasteres.
Cal assenyalar, però, que aquestes dades difereixen lleugerament del recompte elaborat per Ràdio Illa, que fins al mateix període registra 1.852 persones arribades a Formentera en 110 embarcacions.
Segons el Govern, això significa que “pràcticament, una de cada dues persones arribades enguany a les Illes Balears ho ha fet a través d’aquesta illa“.
Estarellas ha advertit que “Formentera s’ha convertit en una de les primeres línies de la frontera exterior de la Unió Europea” i ha assegurat que “una illa de poc més de dotze mil habitants no pot assumir, tota sola, una pressió migratòria d’aquesta magnitud”. Per aquest motiu, ha reclamat que l’Estat tengui en compte no només el volum d’arribades, sinó també l’impacte que aquestes tenen sobre cada territori.
La ruta del Mediterrani occidental continua creixent
Segons la vicepresidenta, aquesta evolució coincideix amb les conclusions del darrer informe anual d’anàlisi de riscos de Frontex.
Mentre les arribades irregulars al conjunt de la Unió Europea han disminuït durant el primer semestre de 2026 i la ruta de les Canàries registra un descens superior al 67%, “la ruta del Mediterrani occidental és l’única que continua incrementant-se”, amb un augment del 17%.
Set persones mortes en només una setmana
Estarellas també ha volgut remarcar “la dimensió humanitària del fenomen” i ha recordat que “darrere cada embarcació hi ha persones que arrisquen la vida per arribar a Europa i organitzacions criminals que es lucren explotant aquesta desesperació”.
En aquest sentit, ha assenyalat que només durant la darrera setmana s’han recuperat set cossos sense vida a les costes de les Illes Balears, quatre dels quals varen aparèixer junts davant Portocolom.
Segons la vicepresidenta, aquesta és “la cara més dura de la immigració irregular” i la resposta ha de combinar “la màxima humanitat amb les persones i la màxima fermesa contra les màfies que trafiquen amb éssers humans”.
El Govern reclama més implicació de l’Estat
Durant la compareixença, Estarellas ha recordat que el control de les fronteres, la política migratòria i la sol·licitud dels mecanismes europeus corresponen exclusivament al Govern d’Espanya.
També ha fet referència a la reunió mantinguda entre la presidenta Marga Prohens i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, així com a la trobada celebrada a Brussel·les amb el comissari europeu d’Afers Interiors i Migració, Magnus Brunner, durant la qual es va reclamar l’activació de tots els mecanismes europeus disponibles per reforçar el control de les fronteres exteriors, entre ells el desplegament de Frontex.
Finalment, ha recordat que el Govern balear ha impulsat onze recursos judicials en defensa dels interessos de les Illes Balears i que continuarà reclamant una resposta específica basada en “el reforç del control de les fronteres, la lluita contra les màfies, l’activació dels mecanismes europeus disponibles i una major coordinació, planificació i lleialtat institucional entre administracions”.
Rècord de menors migrants tutelats
Per la seva banda, la consellera Sandra Fernández ha advertit que “la xarxa de protecció de menors de les Illes Balears viu el moment de màxima pressió de la seva història”.
Actualment, els consells insulars tutelen 880 menors migrants no acompanyats, la xifra més elevada registrada fins ara. En només dos anys s’ha passat de 306 menors el juliol de 2024, a 600 el juliol de 2025, fins als 880 actuals.
Fernández ha explicat que els consells insulars preveuen destinar enguany entre 36 i 38 milions d’euros a l’atenció d’aquests menors. En canvi, l’aportació extraordinària de l’Estat corresponent al 2025 va ser de 7.779.768 euros, “poc més d’una cinquena part del cost que avui assumeixen les institucions insulars”, mentre que, fins ara, el Govern d’Espanya només ha compromès 2 milions d’euros per al 2026.
La compareixença ha conclòs amb una nova reclamació al Govern d’Espanya perquè assumeixi plenament les seves competències davant un fenomen que, segons el Govern balear, ha canviat profundament durant els darrers anys i requereix una resposta sostinguda, coordinada i adaptada a la realitat actual de les Illes Balears.
