El Govern, per mitjà de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha aprovat el Pla d’Acció per a la Conservació dels Elasmobranquis a les Illes Balears, que avui s’ha publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB). Segons explica l’administració, es tracta “d’una proposta pionera en matèria de conservació marina, tant a escala estatal com en l’àmbit mediterrani, que estableix un marc d’actuació específic per millorar l’estat de conservació dels taurons i de les rajades a les aigües de les Illes Balears”.

Sis línies d’acció i setze activitats concretes

El Govern Balear exposa que el Pla d’Acció s’articula en sis línies estratègiques que “permeten abordar la conservació dels elasmobranquis de manera integral i coordinada”.

En concret, el document preveu: “dur a terme actuacions en matèria d’informació i difusió, amb l’objectiu de donar a conèixer la importància dels taurons i les rajades i millorar la capacitat d’identificació d’espècies protegides”; “reforçar el seguiment i la recopilació de dades per unificar i centralitzar la informació disponible”; “adoptar mesures de mitigació per reduir les captures accidentals i promoure protocols clars de manipulació i alliberament segur”; “dur a terme accions de conservació que inclouen tant mesures de gestió pesquera com actuacions de reforç poblacional”; “emprendre iniciatives de recerca i innovació impulsades per mitjà de l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP), i dur a terme actuacions de vigilància i compliment normatiu per perfeccionar el control, la coordinació administrativa i la protecció efectiva de les espècies vulnerables”.

Mesures previstes

Aquestes línies d’acció, expliquen des de la conselleria,”es despleguen mitjançant mesures concretes previstes a curt, mitjà i llarg termini”. Entre les actuacions immediates destaquen “l’actualització de guies d’identificació d’espècies protegides, l’impuls d’un protocol específic davant captures accidentals i el desenvolupament d’estudis científics sobre supervivència i biodiversitat genètica”.

Mitjà i llarg termini

A mitjà termini, el Pla preveu dur a terme “campanyes de sensibilització i estudis d’evolució poblacional, revisar els criteris per establir talles mínimes de captura basades en paràmetres biològics i identificar zones litorals de reproducció i concentració de juvenils”. A llarg termini, “s’hi inclouen mesures per impulsar incentius als pescadors que alliberin exemplars d’espècies protegides i per dur a terme projectes de reforç poblacional i reintroducció, en col·laboració amb altres administracions i entitats”, segons destaquen des de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural.

Grup d’experts 

El Govern assenyala que l’Ordre publicada avui també “consolida el Grup d’Experts en Taurons i Rajades, adscrit a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, com a òrgan col·legiat de caràcter consultiu”. Aquest Grup estarà format per representants de diferents administracions, institucions científiques, entitats conservacionistes i, de manera destacada, del sector pesquer professional i recreatiu.

Taurons i rajades

L’ens autonòmic recorda que els elasmobranquis —taurons i rajades— ocupen habitualment el vèrtex de les cadenes tròfiques i tenen un paper fonamental en l’equilibri i el funcionament dels ecosistemes marins. El seu declivi pot generar conseqüències ecològiques greus, amb efectes en cascada sobre altres espècies i sobre els hàbitats. Segons dades recollides en el Llibre vermell dels peixos de les Illes Balears, de les 56 espècies d’elasmobranquis registrades, 34 estan amenaçades i 17 es troben en perill crític o ja s’han extingit a escala regional.

Director de Pesca

El director general de Pesca, Antoni M. Grau, ha destacat que “aquest Pla representa una passa decisiva per avançar en la protecció efectiva de la mar balear, que combina conservació i activitat pesquera responsable”. “Les Illes Balears tornen a situar-se al capdavant de les polítiques marines, amb una eina rigorosa, útil i ambiciosa, construïda amb la participació del sector i de la comunitat científica”, ha afegit.