El Govern de les Illes Balears ha celebrat avui una sessió extraordinària de la Mesa Nàutica per abordar el rebuig frontal a la nova normativa estatal que permet l’activitat comercial d’embarcacions privades mitjançant un canvi temporal d’ús. Durant la reunió, la presidenta Margalida Prohens ha anunciat que aquest divendres el Consell de Govern aprovarà una modificació del Decret de xàrter nàutic per impedir que aquesta mesura s’apliqui a les Illes. Es tracta d’una resposta legal a una normativa que el Govern considera “inacceptable per a un territori especialment sensible com les Balears”.

Segons ha informat l’executiu autonòmic, a les Illes Balears no es podrà exercir activitat de xàrter amb embarcacions que operin sota un canvi temporal d’ús. El nou decret mantindrà la restricció del lloguer nàutic a les embarcacions inscrites en la sisena llista del registre marítim i exclourà explícitament aquelles de la setena llista que vulguin passar temporalment a ús comercial.

Amb aquesta modificació, el Govern pretén preservar la separació jurídica, fiscal i operativa entre l’ús privat i el professional, considerada essencial per garantir el control públic sobre els amarraments, les taxes i les concessions portuàries.

Mesura estatal

La mesura estatal, publicada al BOE el passat 22 de juliol, permet que embarcacions d’ús privat puguin operar comercialment fins a tres mesos l’any. Malgrat que entrarà en vigor el 15 d’agost, el Govern balear adverteix que “no es pot aplicar de manera homogènia a tot el territori”, atès que les Illes pateixen una pressió nàutica molt superior i disposen d’una capacitat de càrrega limitada que exigeix una ordenació més estricta.

Mesures complementàries

En paral·lel, el Govern ha informat que Ports de les Illes Balears (Ports IB) ja va aprovar divendres passat una resolució que prohibeix expressament l’ús comercial dels amarraments concedits per a ús particular. Aquesta mesura, emparada en les competències exclusives de la comunitat sobre el domini públic portuari, estableix que qualsevol activitat econòmica desenvolupada amb una embarcació amarrada en un punt social serà considerada una infracció greu. Això pot derivar en l’obertura d’un expedient sancionador i la revocació immediata de l’autorització.

A més, s’ha requerit a totes les entitats concessionàries que gestionen ports de manera indirecta que, en un termini màxim de deu dies, presentin un informe detallat sobre la distribució dels amarraments segons el seu ús, diferenciant clarament entre l’ús social i el comercial. Aquesta acció pretén garantir transparència i millorar el control institucional.

“Distorsió del sistema”

Un dels punts clau defensats pel Govern és la negativa a permetre un doble ús dels amarraments. L’executiu recorda que actualment existeix una llista d’espera amb més de 7.000 sol·licituds per a amarraments d’ús social o privat, i alerta que permetre l’activitat comercial d’embarcacions ja amarrades en règim particular “suposaria una distorsió profunda del sistema”. Insisteix que qualsevol activitat lucrativa s’ha de desenvolupar en espais específicament autoritzats com a comercials, amb les condicions tècniques, econòmiques i ambientals corresponents.

Durant la sessió, la presidenta Prohens ha subratllat que la sostenibilitat del litoral, la seguretat marítima i l’equilibri d’usos als ports són “línies vermelles que el Govern no està disposat a traspassar”.

Suport 

L’executiu balear assenyala que la iniciativa compta amb el suport de les principals patronals i clubs nàutics de les Illes Balears, que també han expressat el seu rebuig a una “liberalització encoberta” del sector. El Govern considera que permetre l’activitat comercial d’embarcacions privades sense una regulació adaptada al territori trencaria l’equilibri entre l’ús social i el comercial dels espais portuaris, i agreujaria la ja elevada saturació del litoral durant l’estiu.

La presidenta ha afirmat que “aquest conflicte no és només jurídic o tècnic, sinó una qüestió de model” i ha anunciat que “no volen més embarcacions saturant el nostre litoral ni convertint el mar en una activitat especulativa sense control”.