El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’acord per sol·licitar a la Presidència del Govern la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei que deroga la Llei 2/2018, de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears.
Segons l’executiu estatal, la impugnació es planteja amb la invocació de l’article 161.2 de la Constitució espanyola, amb l’objectiu que “es produeixi la suspensió de la norma objecte d’impugnació en el seu conjunt”, tal com s’ha fet en altres casos similars.
Sense acord amb la Comunitat Autònoma
El Govern Central argumenta que s’ha intentat arribar a un acord amb la Comunitat Autònoma, però que, un cop constatada la impossibilitat de consens, es considera necessari recórrer la norma “al més aviat possible per evitar la vulneració dels drets de les víctimes que es deriva de la derogació produïda per la llei impugnada”.
Dictamen del Consell d’Estat
Segons s’assenyala des de Delegació de Govern, en el dictamen del Consell d’Estat, favorable a la presentació del recurs, s’assenyala que la norma balear vulneraria “el deure de col·laboració que correspon a les comunitats autònomes per al compliment de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica”, d’acord amb l’article 149.1.1 de la Constitució.
“Drets fonamentals”
En aquest sentit, el Govern d’Espanya sosté que també es veurien afectats drets fonamentals recollits a la Carta Magna, en concret “la dignitat de la persona” (article 10) i “el dret a la integritat moral” (article 15), en relació amb el marc de protecció de les víctimes.
Impugnació i marc competencial
Segons l’acord del Consell de Ministres, la norma impugnada s’emmarca en un conjunt de lleis autonòmiques de contingut similar aprovades o en tramitació en altres territoris com Aragó, Cantàbria, la Comunitat Valenciana o Extremadura, algunes de les quals ja han estat recorregudes davant el Tribunal Constitucional.
“Dret a la veritat”
L’executiu considera que aquestes normes comparteixen un mateix efecte, ja que “pretenen mantenir les exhumacions exclusivament en relació amb les víctimes que s’hagin produït d’acord amb la Llei 20/2022, però no el dret a la veritat, el dret a la reparació pública i les garanties de no repetició”.
Segons el text, aquests drets formen part del “dret a conèixer el que va ocórrer, el dret a la reparació moral i material i les garanties de no repetició”, que s’entenen reconeguts tant en la normativa estatal com en estàndards internacionals de drets humans.
Eliminació d’òrgans i procediments
El Govern d’Espanya també alerta que aquestes lleis autonòmiques de derogació impliquen “l’extinció dels òrgans administratius creats per donar compliment a la Llei de Memòria Democràtica” i la supressió de procediments en curs, excepte els vinculats estrictament a exhumacions.
En aquest context, s’afirma que les normes impugnades “tenen una clara unitat de sentit” i que no es poden interpretar com una simple remissió a la legislació estatal, sinó com una limitació del seu compliment efectiu.
Posició del Govern
L’executiu central defensa que, si bé les majories parlamentàries poden modificar la seva orientació política, això no pot suposar “vulnerar la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica ni el deure de col·laboració institucional”, ni tampoc els articles 10 i 15 de la Constitució en relació amb la dignitat i la integritat moral de les persones.
Per tot això, l’adminsitració de l’Estat considera que la norma balear podria vulnerar la Constitució i la legislació estatal vigent, i justifica la interposició del recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional amb l’objectiu de garantir el marc de drets establert.
