Proposta acordada a la Conferència de Presidents Insulars

La proposta de reunió per abordar temes que són competència de l’Estat fou acordada en la darrera Conferència de Presidents insulars

Crítica al bloqueig institucional i menyspreu a l’estructura autonòmica

La negativa del delegat no sols bloqueja la necessària coordinació entre administracions, sinó que menysprea l’arquitectura institucional de les Illes Balears, en què els consells insulars tenen un paper fonamental

El Govern i els consells critiquen la resposta del delegat

El Govern de les Illes Balears i els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera lamenten la negativa del delegat del Govern d’Espanya a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez Badal, de mantenir una reunió conjunta amb la presidenta del Govern autonòmic i els quatre presidents insulars, que també es pogués fer extensible al batle de Palma i al president de la Federació d’Entitats Locals (FELIB), per tal d’abordar i coordinar des de les diferents administracions els temes i les preocupacions dels ciutadans respecte de matèries que són competència del Govern d’Espanya. Aquesta proposta de reunió va ser acordada per la presidenta autonòmica i els quatre presidents insulars en la Conferència de Presidents insulars que va tenir lloc el passat 5 de maig a Eivissa.

Intent de convocatòria i rebuig del format conjunt

Per tal de complir aquest acord de la Conferència de Presidents, el dia 22 de maig la presidenta del Govern de les Illes Balears va sol·licitar per carta aquesta reunió conjunta amb el delegat del Govern d’Espanya a les Illes Balears. No obstant això, després de diversos intercanvis de comunicacions, en què s’oferia el Consolat de la Mar com a espai per fer aquesta trobada, i després de reiterar que el format proposat derivava d’un acord de la Conferència de Presidents del passat 5 de maig, el delegat del Govern ha rebutjat la proposta de reunió conjunta i ha acceptat únicament reunir-se amb la presidenta del Govern, alhora que ha relegat els presidents dels consells insulars a posteriors trobades individuals amb cadascun.

Denúncia de menyspreu institucional i falta de coordinació

El Govern de les Illes Balears i els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera consideren que, amb aquesta postura, la Delegació del Govern d’Espanya a les Illes Balears no sols bloqueja la necessària coordinació institucional de les diferents administracions competents a les Illes Balears per abordar determinades qüestions en benefici dels ciutadans, sinó que, a més, mostra un desconeixement i menyspreu del paper de la Conferència de Presidents insulars, precisament com a òrgan de col·laboració i coordinació institucional, i de l’arquitectura política i institucional de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en què els consells insulars, que el delegat del Govern d’Espanya proposa excloure d’aquesta trobada, tenen un paper fonamental.

Reunió acceptada per la Comissió Europea

El comissari europeu d’Interior i Migració sí que ha acceptat concertar una reunió

Mentre el delegat del Govern a les Illes Balears declina aquest format, el mes de setembre la presidenta del Govern i els presidents dels quatre consells insulars mantindran una reunió conjunta a Brussel·les amb el comissari europeu d’Interior i Migració, Magnus Brunner, el qual sí que ha acceptat concertar una reunió per abordar la crisi migratòria a les Illes Balears, tot i que encara no s’ha concretat una data.

Temes tractats en la darrera Conferència de Presidents

Cal recordar que entre els assumptes tractats en la Conferència de Presidents que va tenir lloc el passat mes de maig hi havia qüestions de les quals l’Estat té competència exclusiva, com ara la crisi migratòria; la manca de mitjans de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat; incidències en el Servei d’Estrangeria o en la Seguretat Social, i la mobilitat. Sobre aquesta darrera qüestió, es volien abordar estratègies conjuntes amb la Direcció General de Trànsit, que depèn de l’Estat, com la necessitat de traslladar a l’Estat la urgència dels convenis per a inversions en carreteres o les inversions ferroviàries, així com la gestió dels aeroports de les Illes Balears, dependents d’AENA.