El Govern de les Illes Balears rebutja el primer pas per a la regularització de persones migrants que ha aprovat avui el Consell de Ministres per Reial Decret i que podria beneficiar fins a 500.000 persones que ja es troben en el nostre país. En un comunicat, l’executiu autonòmic titlla aquesta mesura de “massiva i indiscriminada” i adverteix que aquesta decisió, “adoptada sense planificació ni coordinació amb les comunitats autònomes, agreujarà encara més la pressió migratòria i el col·lapse dels serveis públics a l’arxipèlag”.

A qui afecta la mesura? 

A la regularització s’hi podran acollir les persones sense antecedents penals que hagin residit a Espanya de manera continuada almenys cinc mesos abans del 31 de desembre de 2025 i també els sol·licitants de protecció internacional que hagin presentat aquesta petició abans de la data esmentada, sense requisit de temps. Les persones que sol·licitin la regularització i rebin una resposta afirmativa obtindran un permís de treball que tendrà una vigència inicial d’un any. El permís s’estén també als fills menors que ja estiguin al territori espanyol, encara que en aquest cas l’autorització serà de cinc anys.

Més de 20.000 arribades en cinc anys

El Govern balear argumenta que “Balears viu la pitjor crisi migratòria de la seva història, amb més de 20.000 arribades d’immigrants en situació irregular en els darrers cinc anys. Es tracta d’una xifra sense precedents per a un territori insular, amb recursos limitats i uns serveis ja saturats”. En aquest context, el Govern considera que impulsar “una regularització massiva envia un missatge equivocat i genera un clar efecte crida“.

A més, el Govern autonòmic s’ha mostrat crític amb la proposta estatal, que “planteja rebaixar els requisits fins al punt de permetre que, en absència de certificats d’antecedents penals del país d’origen, sigui suficient una declaració responsable del sol·licitant”. El Govern considera que aquesta fórmula “elimina garanties bàsiques, debilita la seguretat jurídica i demostra la manca de rigor amb què s’ha plantejat la mesura”.

Serveis d’Estrangeria “col·lapsats”

Paral·lelament, exposa el comunicat del Govern, “les unitats d’Estrangeria ja es troben col·lapsades, fet que impedeix tramitar amb agilitat els expedients de persones que volen regularitzar la seva situació per les vies legals, amb contracte de feina i voluntat d’integració. Aquesta situació genera una profunda injustícia: qui compleix les normes espera, mentre que qui ha entrat de manera irregular es veu beneficiat per decisions extraordinàries i sense filtres clars”.

El director general d’Immigració i Cooperació al Desenvolupament, Manuel Pavón, ha assenyalat que “mentre a les Balears gestionam l’emergència sobre el terreny, el Govern d’Espanya hauria d’assumir les seves competències i aportar solucions reals, no polítiques improvisades que només augmenten la sensació d’inseguretat. Som un territori limitat i amb els serveis saturats, i donar papers no garanteix la integració, perquè la integració no es decreta, es construeix amb oportunitats reals. Sense això, una regularització massiva només generarà més precarietat i més tensió social. Amb aquesta mesura, pareix que arribar a les Balears de manera il·legal té premi”.

Nova regularització després de dos dècades

Feia més de 20 anys que en el nostre país no es produïa una regularització extraordinària d’immigrants. En els 50 anys des del restabliment de la democràcia, a Espanya s’han portat a terme les regularitzacions de 1986 i 1991-92 (sota la presidència de Felipe González), 1996 i 2000-01 (amb José María Aznar) i 2005 (amb José Luis Rodríguez Zapatero).