El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la derogació de Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears amb el suport del PP, VOX i els diputats no adscrits i amb el vot en contra de Llorenç Córdoba i el grup Mixt, MÉS per Mallorca i el Partit Socialista.
Dissolució de les comissions i organismes
Segons la proposició, a part de la derogaciò de la llei, han quedat “ dissoltes totes les comissions, els organismes i les institucions de caràcter públic autonòmic que haguessin estat creats a conseqüència de la llei esmentada”. També es preveu que “queden derogades totes les normes d’igual o inferior rang en allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa en aquesta llei”.
Exposició de motius
L’exposició de motius del dictamen justifica la mesura traslladant que “una societat democràtica i pluralista no pot permetre que el poder polític fixi relats tancats, simplificadors o maniqueus sobre esdeveniments tan polièdrics”.
“No persegueix valors de llibertat”
A més, s’assenyala que la Llei “no persegueix els valors de llibertat, respecte i tolerància que varen impulsar la transició, en decretar la intromissió de l’Estat en l’esfera de la consciència dels espanyols, modelar la seva memòria individual, impedir la llibertat d’opinió, limitar la llibertat de càtedra i penalitzar el treball dels historiadors si aquest no s’ajusta a la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics que fan uns certs partits polítics”.
Drets fonamentals
El text també assenyala que la normativa anterior “vulnerava drets fonamentals reconeguts per la Constitució”, incloent “l’igualtat de tots els espanyols”, “el dret a la llibertat ideològica i de pensament” i “el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció”.
“Preservar la reconciliació”
Finalment, l’escrit apunta que “la derogació de la Llei 2/2018 […] té com a principal finalitat fugir d’aquestes males pràctiques i preservar la reconciliació, eludint qualsevol bàndol per part de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, apartant-se del camí de divisió i ressentiment que s’ha conreat durant els últims anys”.
Llorenç Córdoba
El diputat per Formentera, Llorenç Córdoba ha explicat el sentit desfavorable del seu vot i ha dit que “rebutja la derogació de la Llei de Memòria Democràtica”. En aquest sentit, ha denunciat “tant la responsabilitat de PP i VOX com l’ús partidista que n’ha fet l’esquerra”. D’altra banda, ha advertit que “aquesta decisió representa un error polític, institucional i moral”.
“Voluntat de reparar i dignificar”
Durant la seva intervenció al ple del Parlament, el formenterer ha defensat que “aquesta norma va néixer amb voluntat de reparar, reconèixer i dignificar, i no per dividir la societat”. En aquest sentit, ha recordat “que la llei es va aprovar en el seu moment amb un ampli consens parlamentari, com una eina per situar les víctimes i la dignitat humana per damunt de la confrontació política”.
“Desfer un acord polític i moral”
Segons Córdoba, la derogació “impulsada per VOX i assumida pel Partit Popular suposa desfer un acord polític i moral i enviar un missatge equivocat a les víctimes, a les famílies i a totes aquelles persones que durant anys només han demanat respecte”. Segons el diputat “el problema no era la llei, sin l’ús polític i partidista que se n’ha fet.”
“Jurídicament problemàtica”
El diputat ha remarcat, a més, que aquesta iniciativa de derogació “no només és discutible des d’un punt de vista polític, sinó també jurídicament problemàtica, perquè entra en conflicte amb principis constitucionals, amb la normativa estatal de memòria democràtica i amb compromisos internacionals en matèria de veritat, justícia i reparació”.
“Coherència”
Córdoba ha volgut subratllar també “la seva coherència institucional i política en aquesta qüestió”. En aquest sentit, ha destacat que, quan era president del Consell Insular de Formentera, “ja va presentar formalment al·legacions en contra de la derogació de la llei”, defensant “la necessitat de preservar-ne l’esperit original i advertint dels riscos jurídics i institucionals que comportava la seva eliminació”.
PP, VOX, PSIB-PSOE
Córdoba ha estat especialment crític amb PP i VOX, als quals ha atribuït “la responsabilitat principal d’haver culminat la derogació”. Tanmateix, ha volgut “anar més enllà de la lògica de blocs i ha advertit que una part de l’esquerra, i especialment el PSIB-PSOE, també té una quota de responsabilitat política en aquest desenllaç”.
“Eina de relat partidista”
Segons ha explicat, “durant anys una llei que havia nascut del consens va ser utilitzada massa vegades com una eina de relat partidista, de confrontació ideològica i de patrimonialització política”. “Una llei tan delicada, tan vinculada a la memòria, a la dignitat i al dolor de tantes persones, no podia convertir-se en una trinxera ideològica ni en patrimoni exclusiu de ningú”, ha afirmat.
En aquest sentit, ha advertit que “quan una llei de consens es fa servir de manera sectària, es debilita i es fa més vulnerable davant aquells que posteriorment la volen derogar”. Llorenç Córdoba ha conclòs exposant que “les majories parlamentàries poden decidir moltes coses, però no poden alterar per elles mateixes el valor de la dignitat, de la memòria i del respecte.”
