Un estudi impulsat per IbizaPreservation, Mallorca Preservation i Menorca Preservation alerta de l’impacte creixent del turisme i l’activitat humana en els fons marins de les Illes Balears. La investigació, emmarcada en el projecte “Tejiendo Futuro: una aliança per la preservació a les Balears”, ha analitzat els residus presents a la mar durant la primavera, retirant-los i tornant-hi a la tardor. La investigació s’ha centrat a zones entre els 0 i 15 metres de profunditat.
Formentera
A Formentera, els treballs s’han centrat en punts com s’Espalmador, Migjorn o la zona est de Punta Prima, incloent-hi àrees protegides i zones amb diferent pressió humana. Segons ha explicat Elisa Langley, coordinadora de l’Observatori de Sostenibilitat d’IbizaPreservation, l’objectiu ha estat comparar espais amb influència urbana, zones naturals i àrees de fondeig per entendre millor l’origen dels residus de més de dos centímetres i mig.
Espalmador
Un dels punts més preocupants segons la coordinadora és precisament s’Espalmador, on s’ha registrat la densitat de residus més elevada de tot l’arxipèlag a la primavera, amb més d’un 14,25% d’objectes detectats per cada cent metres quadrats. Segons Langley, aquesta acumulació està relacionada amb els camps de boies i l’activitat d’embarcacions, que deixen petits fragments que acaben al fons marí. Per això, es proposa reforçar les tasques de neteja en aquestes zones de fondeig habitual.
Plàstic
Al conjunt de les illes, més del 75% dels residus detectats al fons marí són plàstics, per davant d’altres materials com la fusta o el vidre. Pel que fa a l’origen, un 33% prové de la navegació, un 32% del turisme, el comerç i l’hostaleria, i un 27% de la pesca. La resta es reparteix entre la construcció i altres fonts residuals. Durant la investigació s’han pogut identificar objectes de tota mena com mantes, tovalloles, ulleres de sol i a la nostra illa fins i tot un iPhone.
Diferències estacionals
L’estudi també evidencia diferències estacionals. A la tardor augmenta el pes dels residus vinculats al turisme, mentre que la contribució de la pesca disminueix lleugerament. Així i tot, la pressió combinada de turisme i navegació es manté com el principal factor contaminant a totes les illes.
Aportació contínua
L’estudi també posa de manifest que molts d’aquests residus perduren durant llarg temps, degradant-se lentament i acumulant-se any rere any. Tot i que Menorca presenta una menor acumulació, a Eivissa i Formentera es detecta una aportació contínua de residus, especialment en zones freqüentades per embarcacions.
Voluntaris
La recerca ha comptat amb la participació d’unes 70 persones a tot l’arxipèlag, 45 de les de Formentera i Eivissa, incloent-hi científics, bussejadors, centres de submarinisme i estudiants. Aquesta aposta per la ciència ciutadana ha estat clau per recollir dades i ampliar el coneixement sobre l’estat dels fons marins.
Canvi de model
Davant aquests resultats, les entitats impulsores reclamen un canvi en el model de consum i gestió de residus, especialment en relació amb el turisme. També subratllen la necessitat de reforçar el manteniment de les infraestructures de sanejament, ja que una part dels residus detectats està vinculada a aigües residuals.
Estudis
L’estudi conclou que disposar de dades científiques a escala local és essencial per entendre l’impacte real de l’activitat humana sobre el medi marí i per impulsar mesures efectives de conservació.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
