Amb motiu de l’estrena cinematogràfica del biopic ‘Michael’ al cinema de Formentera aquest cap de setmana, hem entrevistat l’investigador i divulgador vigués Pablo Rodríguez Lago. Ell és l’autor de ‘Volviendo a Neverland’: una exhaustiva recerca de més de 500 pàgines basada en la revisió minuciosa de transcripcions judicials, documents de propietat i testimoniatges oficials. Arran d’aquesta recerca, Rodríguez Lago defensa la innocència de Jackson i sostè que la narrativa popular sobre els seus suposats delictes d’abús sexual ha estat construïda sobre manipulacions mediàtiques, racisme i interessos econòmics.
Documental ‘Leaving Neverland’
L’origen d’aquest profund treball de recerca s’ha remuntat als anys previs a l’estrena del polèmic documental Leaving Neverland en 2019. Rodríguez Lago ha explicat que ja ha portat més d’un lustre estudiant les demandes civils interposades per Wade Robson i James Safechuck, les quals explica que han estat desestimades per la justícia estatunidenca a causa de múltiples contradiccions.
“Més de 60 mentides”
Rodríguez ha afirmat haver detectat més de 60 mentides flagrants dins del citat documental; entre elles, ha destacat el testimoniatge d’un dels acusadors que ha situat els abusos en l’estació de tren de Neverland entre 1988 i 1990, un edifici que, segons els plans oficials i els registres de la propietat consultats pels investigadors, no es va construïr fins a l’any 1994 i el pis superior del qual era simplement un magatzem sense llits.
Motivacions
En analitzar les motivacions darrere d’aquestes denúncies, el divulgador ha apuntat de manera directa a l’extorsió financera i al ressentiment personal. Respecte al cas original de 1993, protagonitzat per Jordan Chandler, Rodríguez Lago ha descrit una dinàmica familiar desestructurada en la qual el pare del menor havia acumulat importants deutes i buscava fer negocis amb el cantant.
20 milions de dòlars
Segons el relat del divulguador, en veure’s apartat per l’entorn del músic, el progenitor va amenaçar explícitament amb acudir a les autoritats si no li donava 20 milions de dòlars. Tal com exposa l’escriptor, aquesta acusació va ser negada pel propi fill en un principi argumentant que el seu pare buscava aconseguir diners. L’investigador ha aclarit que el posterior acord econòmic no ha suposat una confessió de culpabilitat, sinó una mesura desesperada suggerida pel seu gabinet de crisi, ja que Jackson es va enfrontar a un procés civil de set anys en paral·lel a la cancel·lació de contractes milionaris amb marques com Pepsi i Sega, mentre la seva salut es deteriorava per l’addicció als analgèsics derivada de l’estrès.
Demandes posteriors
Quant a les demandes posteriors de Wade Robson, l’autor les ha atribuït a una clara venjança professional, assenyalant que Robson defensava la innocència de Jackson i només va canviar la seva versió després de ser rebutjat com a coreògraf oficial d’un homenatge organitzat amb el Circ del Sol.
Documental ‘Living with Michael Jackson’
Un altre dels pilars del mite que Rodríguez Lago ha desmuntat durant l’entrevista ha estat l’impacte del documental de Martin Bashir de 2003, el qual va escandalitzar l’opinió pública en suggerir que l’artista compartia el seu llit amb menors. L’escriptor ha qualificat la producció com una manipulació deliberada basada en l’omissió de dades fonamentals. Segons ha detallat, les gravacions preses pel propi equip de seguretat de Jackson han demostrat que tant el cantant com el menor Gavin Arvizo van especificar que l’artista ha dormit en al terra i el nen al llit, un fet que el propi jove va ratificar sota jurament durant el judici penal de 2005 on el músic va resultar completament absolt.
Política de portes obertes
A més, l’investigador ha explicat que va ser el propi periodista qui va instigar al cantant a prendre de la mà al menor per a forçar una imatge impactant al film. Rodríguez Lago ha argumentat que l’ambient a Neverland ha distat molt de la mitologia que l’ha presentat com a un depredador sexual aïllant a les seves víctimes i que les persones de l’entorn de l’artista han descrit una política de portes obertes on famílies senceres, empleats i amics passaven la nit en una habitació de dos pisos equipada amb zones recreatives i sales de videojocs.
Corey Feldman
Durant l’entrevista, Rodríguez Lago ha recordat que la bondat i la innocència del cantant també ha estat recolzada històricament per estrelles infantils com Macaulay Culkin o Corey Feldman. L’entrevistat ha recordat que Feldman, qui va patir abusos reals per part de la indústria de Hollywood, va denunciar en repetides ocasions el biaix dels periodistes, tot i haver donat els noms dels seus veritables agressors. De fet, tal com explica l’escriptor, va arribar a definir Neverland “com l’únic refugi on se li ha permès tenir una infància normal”.
Racisme i vitíligo
Per a l’investigador, l’acarnissament de la indústria i la crueltat dels articles dels anys 80 i 90 responen a un racisme sistemàtic contra un artista negre que s’ha situat per sobre dels fenòmens musicals blancs i que ha adquirit el valuós catàleg dels Beatles. Aquest mateix desconeixement ha alimentat la faula que el cantant s’ha operat per a ser blanc, ignorant que patia vitíligo, una condició que avui dia ja és visible gràcies a nombrosos creadors de contingut.
Teories actuals
D’altra banda, l’investigador s’ha mostrat categòric en desmentir teories conspirativas que actualment defensen que Neverland va ser un espai de seguretat creat davant els abusos de Jeffrey Epstein. Així i tot, tampoc ha evitat la crítica cap als errors del cantant i ha qualificat com un acte indefensable l’episodi en el qual va exposar el seu fill pel balcó d’un hotel.
Biopic
Respecte al recent biopic, Rodríguez Lago ha valorat positivament que s’hagi plasmat amb fidelitat la personalitat ingènua i innocent de l’artista i la seva lluita per la independència, i ha manifestat el seu desig que la segona part de la pel·lícula, actualment en preproducció, abordi amb el mateix rigor l’etapa més fosca dels processos judicials per a desmitificar definitivament les acusacions i permetre que el públic hagi comprès els motius financers que han impulsat el linxament de la major estrella de la música popular.
Paris Jackson
En aquest sentit, també s’ha pronunciat sobre la polèmica per les declaracions de la seva filla, Paris Jackson, que s’ha desvinculat del projecte. Pablo Rodríguez argumenta que el motiu seria que Paris va voler introduïr alguns canvis per fer el documental més realista però que finalment van ser rebutjats.
La mort del ‘Rei del Pop’
Sobre la mort de Jackson, que va acabar amb la condemna del seu metge per homicidi involuntari, l’especialista ha manifestat dubtes i incoherències respecte la versió oficial i ha apuntat a possibles interessos econòmics pels drets musicals i patrimonials de l’artista.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: