Gairebé 1 de cada 3 persones que han participat a l’enquesta sobre lloguer d’habitatge de Ràdio Illa viu sense contracte de lloguer. En total, són 52 persones (30,8%), davant de 117 que sí que en tenen. Aquesta situació apareix també als comentaris recollits: “pagament en negre cada mes”, “tot és un acord verbal sense garanties” o “em poden fer fora en qualsevol moment”.
Univers
Des del 9 d’abril, l’enquesta sobre lloguer d’habitatge impulsada per Ràdio Illa ha recollit 172 respostes, una xifra que representa aproximadament l’1,5% de la població de l’illa. En alguns apartats algunes respostes s’han invalidat per no estar relacionades amb la pregunta. D’altra banda, en alguns casos puntuals no s’han contestat totes les preguntes del formulari. En termes demoscòpics, es tracta d’una mostra reduïda i orientativa, amb un marge d’error estimat entre el ±7% i el ±8%, fet que obliga a interpretar les dades com a tendències més que no pas com a conclusions exactes extrapolables.
Més d’una quarta part no es pot empadronar
D’altra banda, més d’una quarta part dels participants —46 persones— assegura que no es pot empadronar a l’habitatge on viu.
Majoria a pisos o cases, però també annexos
Tot i que la majoria viu en pisos (un 40,4%) o cases convencionals (un 29,8%), pràcticament 1 de cada 4 participants resideix en annexos, casetes o construccions similars. A més, sis persones expliquen que viuen en infrahabitatges o fins i tot en vehicles. Alguns comentaris descriuen situacions com aquestes: “era un antic garatge adaptat per viure-hi”, “humitats i filtracions constants” o “la casa no tenia condicions mínimes d’habitabilitat”.
Habitatge o habitació
Tot i que la majoria lloga un habitatge sencer (124 persones), 37 persones viuen en habitacions llogades i 8 comparteixen fins i tot habitació. També destaca la quantitat de gent que comparteix espai. Aproximadament 3 de cada 10 participants conviuen amb persones que no formen part de la família o de la parella.
Convivents
En relació amb la convivència, la situació més habitual és compartir habitatge amb una altra persona: pràcticament 1 de cada 3 participants viu només amb una altra persona a casa. També és freqüent conviure amb més gent: gairebé 1 de cada 5 persones comparteix habitatge amb dues persones més, i una proporció similar ho fa amb tres convivents. En canvi, gairebé 1 de cada 5 participants viu sol.
Conviència amb més de sis persones
Dues persones han afirmat conviure amb sis persones, i dos participants viuen amb més de set persones. Aquesta realitat també apareix als comentaris, on alguns participants parlen de “massa gent a la mateixa casa”, “habitacions compartides” o “cap privacitat”.
Preus
Pel que fa als preus, la majoria de lloguers es mou entre els 500 i els 1.000 euros mensuals. El tram més habitual és entre 501 i 750 euros (30,4%), molt a prop del grup que paga entre 751 i 1.000 euros (29,8%). També hi ha set persones que superen els 1.250 euros mensuals, i fins i tot, tres persones que paguen per sobre dels 2.000 euros.
L’ esforç econòmic apareix reiteradament als comentaris: “és impossible viure amb un sol sou”, “necessites dos salaris per sobreviure” o “una habitació costa com un pis fora de l’illa”. Una idea es repeteix sovint: “tot ha pujat menys els sous”.
Rleació preu i condicions
Quan es demana valorar la relació entre el preu, l’espai i les condicions de l’habitatge, les opinions tendeixen més al descontentament que no pas a la satisfacció. Només 16 persones (9,4%) es mostren molt satisfetes, mentre que més de la meitat expressen desacord o poc acord amb aquesta relació. En relació amb l’estat dels habitatges, un 45,3% els considera bons, un 44,1% regulars i un 10,6% dolents.
Una cinquena part només per uns mesos
La temporalitat és un altre dels factors que marca la vida de molts residents. Encara que 4 de cada 5 persones afirmen llogar tot l’any, una cinquena part només disposa d’habitatge durant temporades concretes. Aquesta situació apareix repetidament als testimonis: “a l’estiu he de marxar”, “només tinc contracte de temporada” o “cada any em quedo sense casa uns mesos”.
Despeses
Quant a les despeses, el 59,3% no assumeix pagaments addicionals més enllà del lloguer i subministraments, però més del 40% paga conceptes com IBI, taxa de fems, assegurances o despeses comunitàries.
Edat laboral
Pel que fa al perfil de les persones que han respost, la gran majoria es troba en edat laboral activa. Prop de la meitat —85 persones— tenen entre 36 i 50 anys, mentre que 57 participants tenen entre 26 i 35 anys. És a dir, sobretot persones que treballen, moltes amb fills o càrregues familiars, i que intenten mantenir una certa estabilitat vital en un context d’habitatge tens.
Distribució
La distribució entre nucli urbà i fora vila és força equilibrada, tot i que hi ha una lleugera majoria que viu fora dels nuclis urbans: 94 persones, davant de 76 que viuen dins poble.
Tot i això, no totes les experiències són negatives. Alguns participants expliquen que, dins la situació general de l’illa, consideren que han tingut sort: “tinc sort amb el caser”, “després de molts anys he trobat una mica d’estabilitat” o “estic bé comparat amb altres casos”
Hem agrupat els comentaris recollits a l’enquesta sobre el lloguer d’habitatge a Formentera en diferents blocs temàtics per tal d’identificar patrons comuns i entendre millor les experiències compartides. A continuació es presenten aquests blocs amb fragments representatius dels propis testimonis, de manera anònima i sense cap dada identificativa.
Precarietat i infrahabitatge (16 comentaris)
En aquest bloc s’hi concentren comentaris que descriuen condicions de vida molt precàries o habitatges en mal estat.
Alguns participants relaten situacions com:
“excrements de rata caient cada dia”, “humitats i filtracions constants”, “era un antic garatge adaptat per viure-hi”, o “la casa no tenia condicions mínimes d’habitabilitat”. També apareixen casos on els llogaters han hagut d’assumir millores bàsiques: “vam haver de fer-la habitable nosaltres mateixos”.
Inestabilitat i mudances constants (14 comentaris)
Aquest grup recull experiències marcades per la falta d’estabilitat residencial i els canvis freqüents d’habitatge.
S’hi repeteixen testimonis com:
“he viscut a més de deu cases”, “cada temporada he de tornar a buscar habitatge”, “9 mudances en pocs anys” o “no sé on viuré quan arribi l’estiu”. També apareix la sensació de precarietat continuada: “mai he tingut un lloc estable per viure”.
Preus elevats i dificultat econòmica (15 comentaris)
Aquest bloc reflecteix les dificultats per assumir el cost del lloguer a l’illa.
Els comentaris són molt coincidents:
“és impossible viure amb un sol sou”, “els preus estan completament desorbitats”, “necessites dos salaris per sobreviure” o “una habitació costa com un pis fora de l’illa”. També es repeteix: “tot ha pujat menys els sous”.
Habitatge temporal i estacional (10 comentaris)
Molts participants expliquen que només poden viure a l’habitatge durant part de l’any.
S’hi recullen frases com:
“a l’estiu he de marxar”, “només tinc contracte de temporada”, “cada any em quedo sense casa uns mesos” o “el lloguer està lligat al turisme”. Aquesta temporalitat es percep com una font d’inestabilitat constant.
Contractes irregulars i manca de drets (12 comentaris)
Aquest bloc agrupa situacions amb poca seguretat jurídica o informalitat en el lloguer.
Els testimonis inclouen:
“no tinc contracte”, “pagament en negre cada mes”, “no em puc empadronar”, “em poden fer fora en qualsevol moment” o “tot és un acord verbal sense garanties”.
Bones condicions relatives o satisfacció parcial (6 comentaris)
Tot i ser minoritaris, alguns comentaris expressen certa estabilitat dins el context general.
S’hi poden llegir frases com:
“tinc sort amb el caser”, “estic bé comparat amb altres casos”, “les condicions són acceptables dins la situació de l’illa” o “després de molts anys, he trobat una mica d’estabilitat”.
Convivència i manca de privacitat (5 comentaris)
Aquest bloc reflecteix dificultats d’espai i convivència.
Els participants assenyalen:
“massa gent a la mateixa casa”, “no hi ha privacitat”, “habitacions compartides”, “espais molt petits” o “convivència complicada amb desconeguts”.
Impacte emocional i psicològic (8 comentaris)
Molts comentaris posen l’accent en les conseqüències personals de la situació d’habitatge.
S’hi repeteixen expressions com:
“això genera molta ansietat”, “no puc fer plans de futur”, “és desesperant viure així”, “estem cansats d’aquesta situació” o “afecta molt la salut mental”.
Crítica al sistema i situació general (6 comentaris)
Finalment, diversos participants fan una valoració crítica del sistema d’habitatge.
S’hi recullen frases com:
“no hi ha control del mercat”, “les institucions no fan res”, “cal habitatge públic urgent”, “hi ha molta especulació” o “la situació és insostenible”.
