Vista aèria de la platja de ses Illetes. José Antonio Arribas Entitats de les Illes denuncien que Europa “sostenibilitza el discurs, però no el model turístic”
Un comunicat signat per la plataforma Canviem el Rumb d’Eivissa i Formentera, en la qual participa l’Obra Cultural Balear de Formentera (OCBF), denuncia que el dictamen “Per un turisme sostenible i resilient a la Unió Europea” del Comitè Europeu de les Regions “no afronta la qüestió central que afecta les Illes Balears: el volum de turistes és incompatible amb els límits del territori i la realitat social.”
El document, liderat per les Illes Balears i defensat per la presidenta Marga Prohens, reconeix alguns impactes de la turistificació, com “la pressió sobre l’entorn, la saturació, la degradació del patrimoni cultural, la pèrdua d’identitat, les dificultats per accedir a l’habitatge i l’estrès hídric”. Tanmateix, segons les entitats, el dictamen “no en deriva cap conclusió contundent ni propostes estructurals.”
Les organitzacions lamenten que “Europa reconeix els impactes, però no s’atreveix a dir el que és evident: no podem créixer més.”
Segons el comunicat, el dictamen “continua proposant receptes conegudes —digitalització, gestió ‘intel·ligent’, diversificació de mercats, desestacionalització— que no solucionen el problema, sinó que l’amplifiquen.” Desestacionalitzar no és sostenibilitat, adverteixen, sinó “convertir tot l’any en temporada alta”.
També alerten que mesures com la digitalització i els “laboratoris d’innovació” “sofistiquen la capacitat extractivista del monocultiu turístic” i perpetuen una aculturació que amenaça els models de vida i convivència a les Balears.
Critiquen la proposta de fons d’inversió europeus per a territoris turístics en transició, ja que “pretén incorporar ‘nous actius’ a la dinàmica d’acumulació i gentrificació”, agreujant la degradació ecològica i social que ja pateixen les “potències turístiques”.
Segons les entitats, una estratègia realment sostenible ha d’“abordar els límits ecològics, especialment en territoris insulars,” en relació amb el consum d’aigua i energia, la xarxa viària, l’erosió del territori, l’augment de la població flotant i l’expulsió de residents per l’habitatge turístic.
“Si Europa vol parlar de sostenibilitat, ha d’assumir el decreixement.”
Mesures urgents que reclamen les entitats
Davant aquesta situació, les entitats signants exigeixen mesures concretes que el dictamen no contempla:
- Reconeixement explícit dels límits ecològics i socials de les illes.
- Plans de decreixement turístic en territoris saturats, amb reducció real de places.
- Moratòries indefinides per a nova oferta turística en zones crítiques.
- Regulació del transport aeri i del trànsit de creuers.
- Eliminació de la promoció turística finançada amb fons públics.
- Indicadors vinculants sobre el dret a l’habitatge i mesures contra l’especulació i la mercantilització.
- Diversificació econòmica real, no retòrica, per reduir dependències estructurals.
Les entitats asseguren que sense aquestes accions, el dictamen “sostenibilitza el discurs, però no el model.”
Afegeixen que aquest enfocament prioritza la competitivitat turística per damunt del benestar de les persones, i denuncien que el model ja mostra símptomes clars de col·lapse: “aigua salinitzada, congestió viària crònica, biodiversitat en retrocés, habitatge inassumible i una població expulsada dels espais que habita.”
“El debat no és com gestionar més turistes, sinó com reduir-ne el volum fins a nivells compatibles amb la vida.”
Finalment, el comunicat exigeix a les institucions europees que no utilitzin aquest dictamen com a justificació per perpetuar un model que “porta els territoris al límit,” i reclamen una agenda real de canvi basada en el decreixement turístic i la restauració ecològica, social i cultural.
Entitats firmants del comunicat:
Canviem el Rumb d’Eivissa i Formentera
Menys Turisme Més Vida de Mallorca
Associació de Vesines des Mercadal
Via Menorca
Deixa una resposta
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.









