La colla de ball pagès Es Pastorells està de celebració. Enguany, el grup compleix mig segle de vida dedicat a preservar, transmetre i difondre la música, la indumentària i el ball tradicional de les Pitiüses. Aquesta trajectòria ininterrompuda i el seu profund compromís amb el patrimoni cultural han estat reconeguts amb la Medalla d’Or del Consell de Formentera, la màxima distinció honorífica de l’illa, que rebrà en la gala de Sant Jaume, el pròxim 24 de juliol.
En un entrevista especial als micròfons de Ràdio Illa, diversos membres de l’agrupació de diferents edats han repassat les vivències d’aquesta gran família que, en paraules dels seus integrants, “estima Formentera i les seves tradicions”.
Els orígens: l’escola de Sant Francesc, can Toni Xica i la Mola
L’origen des Pastorells es remunta a l’any 1976 com una activitat extraescolar que fou iniciativa del llavors professor Isidor Torres. Veterans com en Pep Marí (Pep des Ferrer) i na Lina Tur (de Can Toni Xica) recorden que en aquells moments el ball pagès necessitava un impuls. “Érem quasi un de cada casa de sa raval”, rememora na Lina, explicant que els assajos es feien darrere la llibreria de Can Toni Xica.
La colla va néixer de la col·laboració i de l’aprenentatge mutu. En els inicis, varen comptar amb el mestratge de la gent major de la Mola, com en Pep Simón, en Vicent des Ferrer i en Jaume Roig, així com d’es de “baix”, com en Joan Xumeu, en Pep Pere i en Joan Pepe. A més, l’agrupació manté un record molt agraït cap als sonadors d’Eivissa que venien cada dissabte a ensenyar-los el tambor i la flaüta, especialment en Miquel Serra (de la colla des Broll de Santa Eulària) i en Toni Petit.
Amb els anys, els punts de trobada varen anar mutant segons les necessitats de la colla i dels seus mestres, passant per Can Jaume Roig, el local parroquial de la Mola i les escoles de Sant Francesc..
El relleu: de la “generació mitjancera” al YouTube
L’entrevista ha fet palesa la continuïtat de la colla a través del temps. Na Diana Carrión i en Pep Porressines (nascut el 1976, el mateix any de la fundació del grup) representen la generació mitjana. En Pep va començar de ben jove, entorn dels 13 anys, juntament amb amics com en Joanet, n’Alberto o n’Emi, teixint uns lligams que anaven més enllà del ball i que incloïen moltes torrades i germanor.
Avui, el futur de la tradició està assegurat gràcies a joves com en José Luís Torres (11 anys) i na Pepa Cardona (de Can Simonet, de gairebé 13 anys), que varen començar a ballar amb només 5 o 6 anys. Mentre na Pepa va seguir les passes del seu pare, en José Luís va començar a aprendre a tocar les castanyoles veient vídeos per YouTube abans d’apuntar-se al grup. Actualment, els joves aprenen a sonar la flaüta, el tambor i les castanyoles gràcies al suport de les formacions de música tradicional que imparteix en Xumeu Juan (de na Pepa) a l’Escola Municipal de Música i Dansa.
Roba amb història
Un dels trets que defineixen Es Pastorells és l’autenticitat de la seva indumentària, ja que cada membre llueix peces familiars o fetes a mida de diferents èpoques. En Pep Marí, per exemple, vesteix una mudada de drap de més de 150 anys trobada a cas Ferrer (regal de na Rita i en Pepito Morales), combinada amb una samarreta cosida per na Francisca de Can Blai. Les dones també mantenen els costums de la vestimenta: mentre na Pepa en porta quatre, na Diana confessa que li agrada dur fins a sis o set faldellins davall la gonella per “anar ben estofadeta”.
Aquests vestits tradicionals i les seves emprendades han viatjat arreu d’Espanya i Europa en intercanvis culturals que han deixat anècdotes memorables, com la vegada que a en Pep Marí li va sortir volant una espardenya al Teatre Principal de Mallorca, gairebé colpejant l’alcalde de Palma, o els viatges d’intercanvi a Menorca, la Garrotxa, Castelló o Segòvia, on els joves José Luís i Pepa varen viure les seves primeres experiències fora de l’illa.
Un 2026 ple de celebracions
La celebració dels 50 anys no s’atura amb la Medalla d’Or de Sant Jaume. El grup ha dissenyat un nodrit calendari festiu de cara als pròxims mesos d’aquest 2026 amb l’objectiu de portar el ball a cada poble de l’illa:
16 de juliol. Festes del Carme a la Savina, amb missa, processó, ball pagès i posterior concert de l’orquestra Punts Suspensius (de Lleida) i els DJs Marcos i Lluís.
24 i 25 de juliol. Gala de distincions del Consell de Formentera i Diada de Sant Jaume.
28 – 29 d’agost. Festes de Sant Agustí as Caló, recuperant les seves famoses revetlles en un format respectuós amb els veïns.
Octubre. Festes del Pilar i una singular “October Pagesa Fest”, que vol unir la cultura alemanya i la formenterera a base de cervesa, salsitxes, sobrassada i botifarrons.
Novembre. Festa a Sant Ferran amb una ballada popular a la plaça i un arròs de matances.
12 – 13 de desembre. Cloenda oficial de l’aniversari amb un acte institucional a la Sala de Cultura (Cinema).
A més, per finançar totes aquestes activitats i mantenir contribuir a les activitats de la colla, enguany es vendrà en exclusiva a Formentera participacions de la Loteria de Nadal amb un número que acaba en 76, l’any en què va començar la història des Pastorells.