Avui a l’espai de psicologia del ‘De Far a Far’, la psicòloga Vanessa Parellada alerta d’un patró relacional estès, especialment entre dones amb perfils altament funcionals: responsables, resolutives, empàtiques i adaptatives. Persones que “sempre hi són” i que, aparentment, es troben bé. Però sota aquesta aparença d’eficiència i equilibri, sovint s’hi amaga una tensió interna sostinguda, segons explica l’experta.
“No és falta d’autoestima”
Segons Parellada, aquest malestar es confon habitualment amb una baixa autoestima, però no és exactament això. “Són persones que saben el que valen i tenen un bon autoconcepte, però amb un sistema de regulació emocional externalitzat”, explica. És a dir, el seu estat intern depèn en gran manera de com reaccionen els altres: si hi ha aprovació, si hi ha resposta, si no hi ha conflicte.
Exemples
Un exemple quotidià que posa la psicòloga és una reunió que ha anat bé, amb bones sensacions. Però si després arriba el silenci, la manca de comentaris, i la persona comença a reinterpretar la seva intervenció. O en parella, davant una resposta freda o tardana, s’activa una revisió interna constant. “Quan no hi ha validació immediata, entren en un estat d’hipervigilància”, apunta la psicòloga.
Dependència
La clau, segons la professional, és entendre que “si la teva calma depèn que l’altre no s’incomodi, hi ha una dependència”. I això genera patiment, desconnexió amb un mateix i dificultats per identificar què es vol realment.
L’origen
Aquest tipus de funcionament té sovint arrels en experiències primerenques. Parellada explica que, en entorns on l’afecte era percebut com a condicional, els infants aprenen a adaptar-se per mantenir el vincle. “Si encaix, hi ha seguretat; si no, es percep com un risc de supervivència”, assenyala.
Sistema nerviós
Aquestes experiències emocionals repetides configuren un sistema nerviós especialment sensible a detectar canvis subtils en l’ambient: silencis, fredor, manca de resposta. Amb el temps, aquest patró es reprodueix en les relacions adultes.
Avantatges a curt termini, cost a llarg termini
Aquest estil relacional pot tenir beneficis immediats: millora el rendiment, facilita la convivència i evita conflictes. Però a llarg termini, el cost és elevat: autoexigència, estrès, sensació de desconnexió i dificultat per prendre decisions pròpies.
“No sostenir la incertesa”
També hi ha una necessitat urgent de resoldre qualsevol tensió relacional de manera immediata. Però no tots els desacords es poden solucionar al moment. “Hi ha conflictes que necessiten refredar-se, però aquestes persones no poden sostenir la incertesa”, afegeix.
“Posar límits sense por de perdre el vincle”
El repte principal és aprendre a posar límits i expressar desacords sense sentir que la relació està en perill. “Poder incomodar, cal sostenir un desacord o dir el teu punt de vista sense que això comprometi el teu valor personal”, resumeix la psicòloga.
“Reduir la centralitat de l’aprovació”
No es tracta d’eliminar la necessitat d’aprovació —que és humana—, sinó de reduir-ne la centralitat. En aquest procés, és clau detectar quan apareix la incomoditat i aprendre a sostenir-la.
Gestos quotidians
Petits gestos quotidians poden ser reveladors: dir que no a un compromís, no fer alguna cosa només per agradar o tolerar que algú no respongui immediatament. “De vegades, no portar l’‘ensaladilla’ és un bon indicador”, apunta amb ironia.
Cites amb nosaltres mateixos
També és important generar espais propis. En aquest sentit, la reflexió compartida per Elena Puig resumeix bé aquest canvi de mirada: “Hem de tenir cites amb nosaltres mateixos i ser-hi puntuals. El millor és que hi vaig jo; no depèn de ningú més”.
Agradar i estar bé
En definitiva, el treball implica diferenciar entre agradar i estar bé. Quan aquestes dues coses es confonen, apareix el malestar. I, com conclou Parellada, “de vegades cal enfrontar-se a aquesta incomoditat per poder corregir el patró i reconnectar amb un mateix”.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
