El passat dimecres, 1 de juliol, es va posar en marxa el servei de barqueig del sistema regulat de fondejos a s’Estany des Peix. El servei, gestionat amb personal del Consell de Formentera, opera actualment de 7.000 h a 22.000 h per facilitar el trasllat dels usuaris des dels pantalans fins a les seves embarcacions fondejades. Tot i que el reglament inicial preveu una cobertura de 24 hores els 365 dies de l’any, la consellera de Medi Ambient, Verónica Castelló, va confirmar que aquest inici s’emmarca en un “període de prova” per dimensionar les necessitats reals i aplicar les modificacions pertinents abans de l’aprovació definitiva del text a finals d’any.
Per analitzar aquesta primera setmana de funcionament, els micròfons de Ràdio Illa han comptat amb la valoració de Xicu Castelló, president de l’Associació d’Usuaris Recreatius de s’Estany des Peix, qui ha exposat les principals línies de debat de l‘última reunió informativa celebrada al cinema de l’illa.
Quatre anys de retard i demandes sense aplicar
“L’inici del servei és una bona iniciativa, però arriba molt tard. El reglament es va aprovar inicialment el març de 2022 i portem més de quatre anys de retard”, ha lamentat el president de l’associació, recordant que l’entitat es va posar a disposició del Consell el març de 2025 per oferir propostes. En aquesta línia, des de l’associació es reivindiquen tres propostes clau que continuen pendents de tramitació:
Espai per a barques auxiliars: reservar una zona delimitada a la riba per varar les barques auxiliars perquè complementin el servei de barqueig, una mesura que requereix autorització de la Direcció General de Costes.
Revitalització dels molls tradicionals: recuperar l’ús dels mollets tradicionals existents per destinar-los a amarraments d’embarcacions de petit calat o pesca recreativa, alliberant així amarratges del sistema general.
Ús dinàmic i compartit de les boies: permetre un sistema flexible on els usuaris que prefereixen no navegar durant els mesos de màxima saturació de l’estiu (com el mes d’agost) puguin cedir temporalment el seu punt d’amarratge a altres residents que passen temporades curtes a l’illa.
Falta de control i embarcacions danyades sense resposta
Un dels punts que més preocupa els usuaris és la seguretat dels nous fondejos ecològics de baix impacte. Segons ha assenyalat Xicu Castelló, arran dels temporals de finals de 2025, diverses embarcacions tant del pantalà com de les boies van patir danys greus, i fins i tot algunes van acabar a la riba o enfonsades. “Hi ha usuaris que s’han gastat entre dos o tres mil euros en reparacions i el Consell encara no ha donat cap resposta a les reclamacions. La gent necessita tenir confiança en els nous amarraments abans que es comenci a cobrar pel servei”, ha advertit.
Així mateix, el col·lectiu denuncia la impunitat que es viu a la zona davant l’absència de capacitat sancionadora de l’aprovació inicial del reglament. Entre els incompliments més greus destaquen l’ús il·legal del moll de l’Escola de Vela per part d’embarcacions de llista sisena (xàrter) per realitzar operacions d’embarcament i desembarcament de clients.
“Tots som conscients que s’ha de posar ordre i regular l’estany entre tots perquè no estem a la Formentera de fa 40 anys”, ha conclòs el president dels usuaris, instant l’administració local a moure amb agilitat tots els tràmits burocràtics per aconseguir “un estany protegit que es pugui gaudir com s’ha fet tota la vida”.
