El Servei de vigilància de la posidònia ha fet durant aquesta temporada un total de 180.867 actuacions arreu de les Illes Balears. D’aquestes, 12.321 corresponen a embarcacions informades; 10.173 a les assistides per a un fondeig correcte (abans de fondejar); i 150.795 a les comprovades per saber si estaven sobre posidònia. A més, se n’han hagut de moure 7.578, dada que representa que el fondeig irregular a l’Arxipèlag ha estat d’un 5% (el 2022 aquest percentatge va ser d’un 10,8%).
Pel que fa a Formentera, les cinc embarcacions hi han executat 44.896 actuacions. Se n’han informat 554 i assessorat 919. De les 42.823 comprovades, se n’han hagut de moure 600 que destruïen la praderia de posidònia. Així, el percentatge de fondeig incorrecte ha estat d’un 1,4%.
D’altra banda, a Eivissa, les quatre embarcacions del Servei han dut a terme 46.359 actuacions, 3.938 de les quals corresponen a informacions i 3.951 a assessorament. A més, se n’han comprovat 36.251, de les quals se n’han mogut 2.219. D’aquesta manera, el fondeig irregular se situa en un 6,1%.
Cal recalcar que enguany els Agents de Medi Ambient han aixecat un total de 110 actes a embarcacions per fondejar sobre posidònia arreu de les Illes: 11 a Formentera i Eivissa, 48 a Menorca i 51 a Mallorca.
A més, la Conselleria balear Medi Natural recorda que aquesta temporada s’ha incorporat una nova aplicació per recollir dades específiques de les embarcacions que fondegen damunt posidònia, incloent-hi la tipologia de vaixell, la nacionalitat del patró i les raons per un fondeig incorrecte. En aquest sentit, s’ha comprovat que els velers i les embarcacions de motor privades són les més involucrades en fondejos irregulars, especialment quan provenen del litoral peninsular i de la costa francesa.
Dels vaixells que han fondejat de manera incorrecta, un 81,6% no han utilitzat aplicacions cartogràfiques de fondeig. L’anàlisi de les dades recollides indica que el desconeixement i l’error són les principals causes d’ancoratge irregular. El Servei subratlla que la manca de consciència és més pronunciada entre els patrons no locals i aposta per la necessitat d’educació i conscienciació en l’àmbit internacional.
Amb les dades de 2023, el Servei de vigilància revela una reducció anual dels impactes a les praderies, un augment del coneixement i de la col·laboració del sector nàutic i la contribució a la xarxa mediterrània de posidònia, amb les Illes Balears com a model per a la conservació de les praderies.
