Antonio Turiel, doctor en Física Teòrica i científic titular a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, ha explicat a Ràdio Illa que el braç atlàntic del corrent meridional de llaç (AMOC per les seves sigles en anglès) està mostrant signes de debilitar-se per mor de l’escalfament global i fins i tot podria arribar a col·lapsar, cosa que desencadenaria conseqüències climàtiques greus a bona part del planeta i en especial a Europa, segons revelen diversos estudis científics, el més recent dels quals ha set publicat aquest mes per la prestigiosa revista Science Advances.

Turiel assenyala que aquest corrent oceànic transporta calor i humitat des del tròpic fins a Europa, de manera que, tot i estar en la mateixa latitud que el Canadà o la Sibèria del Sud, actualment el nostre continent gaudeix d’una climatologia més temperada. Però si aquest corrent col·lapsés, cosa que segons els estudis podria succeir entre 2025 i 2095 “si no es produeix un canvi radical” pel que fa a les emissions que acceleren l’escalfament, puntualitza Turiel, començaria un procés que podria allargar-se “entre 25 i 50 anys”. A conseqüència d’aquesta transformació climàtica, caurien les precipitacions i les temperatures mitjanes a Europa descendirien “10 graus per dècada”, amb la qual cosa, amb uns 20 anys es tornaria “pràcticament inhabitable”. L’escenari previst és que el Vell Continent quedés “cobert pel gel de l’àrtic” aproximadament “de París cap amunt”, mentre que més al sud de la latitud de la capital francesa es reproduirien unes condicions semblants a les de la tundra.

Formentera: “Afectació més petita”
En canvi, a Formentera i a la riba mediterrània en general, “l’afectació en l’àmbit de temperatures seria més petita”, ja que caurien “un parell de graus”, de manera que es contrarestaria l’augment registrat durant les darreres dècades per l’escalfament global, si bé en el nostre cas “el problema serien les precipitacions”. Turiel declara que “depenent de quin règim final s’estableixi, podríem anar a un ambient encara més sec del que ja tenim”.
L’investigador del CSIC recorda que el col·lapse del corrent oceànic provocaria repercussions globals, no només a Europa: “Més calor i manca de precipitacions” a Centreamèrica, el nord de sud Amèrica, el continent africà i una part de l’Àsia. A més, no plouria a la selva amazònica, la selva africana i el subcontinent indi, que es quedaria sense monsó. En paraules de Turiel, estaríem davant d’una “catàstrofe absoluta” que afectaria uns 3.000 milions de persones.