Formentera és l’illa de les Balears amb un percentatge més gran de places turístiques en habitatges turístics de vacances, amb un total de 7.074 places, és a dir, un 46,3% del total. La resta de l’oferta d’allotjament, 8.195 places, són en hotels, hostals i aparthotels. Aquestes dades, relatives a l’any 2023, han estat publicades en el quart i darrer informe Mar Balear, elaborat per la Fundació Marilles amb el suport de diverses organitzacions, com el CSIC, la UIB i el Govern balear.

L’informe assenyala que les places turístiques en habitatges turístics de vacances —lloguer turístic—, han anat guanyant importància en relació amb les places d’allotjament turístic—places hoteleres i d’aparthotels principalment. A Mallorca, el 2024 hi va haver un total de 103.915 places de lloguer turístic, mentre que hi havia un total de 309.728 places d’allotjament turístic.

Eivissa és l’illa que en té un percentatge més petit, amb un 19,8% l’any 2022. A Mallorca, 1 de cada 4 places turístiques es fa com a lloguer vacacional, mentre que a Menorca és una de cada 3, a Eivissa 1 de cada 5 i a Formentera, gairebé 1 de cada 2.

Increment de la pressió humana

L’informe també inclou que el nombre de turistes que visiten el conjunt de les Illes Balears augmentava en 224.335 turistes a l’any entre 1959 i el 2000, mentre que entre el 2000 i 2024 aquest increment ha estat de 376.100 turistes a l’any, segons mostren les dades de l’Indicador de Pressió Humana (IPH) i del nombre de turistes i de places turístiques al llarg del temps.

Les Illes Balears, destaca l’estudi, són una comunitat essencialment turística, amb el turisme com a principal motor de l’economia (45% del PIB directe). El 99,1% del total de les places turístiques es concentren en municipis amb costa.

Augmenta el creixement anual des del 2000

El nombre de turistes que visiten les Illes Balears cada any ha augmentat de 320.000 turistes l’any 1959 fins a un màxim 18,7 milions de turistes l’any 2024; multiplicant-se per 58 en 66 anys. Si ho miram al llarg del temps, entre el 1959 i el 2000, l’augment ha estat de 224.335 turistes a l’any. Mentre que entre el 2000 i el 2024 aquest increment ha estat de 376.100 turistes a l’any (sense comptar els anys 2020 i 2021, amb dades anòmales per mor de la crisi de la COVID-19). Al llarg d’aquest segle el nombre de turistes s’ha quasi doblat, i ha passat de 9,8 a 18,7 milions. Si continuàssim creixent al mateix ritme que els darrers 25 anys, l’any 2050 rebríem més de 28,5 milions de turistes, conclou l’informe.

En paral·lel, destaca l’informe, el nombre de places turístiques legals ha augmentat de 14.609 l’any 1959, a 607.522 l’any 2023, multiplicant-se per 41 el nombre de places en 65 anys.

El turisme creix més ràpidament que la població resident

L’indicador de pressió humana mostra una clara tendència a l’alça a totes les Illes Balears, amb la mitjana augmentant en 18.994 persones a l’any, la màxima en 21.466 persones l’any i el mínim en 17.360 persones cada any. Això ens indica que el turisme creix a més velocitat que la població resident. Aquest augment és més gran en el cas de l’illa de Mallorca, seguit pel de les Pitiüses (Eivissa i Formentera) i, en darrer lloc, pel de Menorca, que és l’illa que presenta una taxa de creixement poblacional més petita, tant resident com visitant.

L’augment de la població visitant provoca pics de més de 2 milions de persones alhora a les Illes Balears. L’any 2024 es varen superar els màxims de pressió humana registrats fins al moment al conjunt de les Illes i a Mallorca i Menorca. El màxim valor registrat fins al moment ha estat de 2.079.541 persones alhora a les Illes Balears el dia 7 d’agost de 2024, subratlla l’informe.

Impactes a la costa: pèrdua d’arena i amenaces a la biodiversitat

L’informe exposa que la pressió humana i turística que afecta les Illes Balears causa un gran nombre d’impactes sobre el medi marí, en bona part degut a l’augment en la producció de residus i en el consum de recursos.

D’una banda, cada banyista s’enduu uns 34 grams d’arena de forma involuntària cada vegada que visita una platja. A això cal sumar-hi l’eliminació d’arena de les platges durant les maniobres de retirada de les restes de posidònia acumulada que es fa durant la temporada turística. En un context de canvi global, en què la pujada del nivell de la mar amenaça la desaparició de la meitat de la superfície aèria de les platges d’aquí a finals de segle, aquestes pèrdues d’arena contribueixen a posar encara més perill el futur de les nostres platges.

D’altra banda, la massificació afecta les espècies costaneres de diverses maneres. Les cremes solars es dissolen en l’aigua i poden provocar diferents tipus d’afectacions als organismes marins i interferir en l’intercanvi de gasos entre l’atmosfera i l’aigua de la mar. La massificació de la costa afecta el comportament d’organismes, com per exemple els dofins. El renou també afecta negativament un gran nombre d’espècies marines. Hi ha estudis, assenyala l’informe, que demostren que fins i tot la posidònia es veu negativament afectada pel renou submarí provocat per les embarcacions.

Finalment, una elevada pressió humana també produeix una gran generació d’aigües brutes, que han de ser tractades a les Estacions Depuradores d’Aigües Residuals (EDAR). Durant els mesos d’estiu algunes EDAR superen el seu cabdal màxim, sobrepassant la seva capacitat i repercutint de forma negativa en la qualitat dels abocaments que rep el medi marí.