Al comentari d’actualitat del ‘De Far a Far’, Na Maite Ferrer ha reflexionat sobre la polèmica que s’ha generat entorn del programa d’enguany de ‘Letras en Sevilla’—titulat La guerra que todos perdimos—. En aquestes sessions, organitzades per l’escriptor Arturo Pérez-Reverte, hi estaven convidats polítics José María Aznar i Iván Espinosa de los Monteros, integrant de Vox.

David Uclés

David Uclés, un autor relativament nou, però amb un èxit important pel seu llibre ‘La península de las casas vacías’ ha rebutjat participar en les jornades dues setmanes abans de la seva celebració, fet que, tal com ha explicat na Maite, ha desencadenat una allau de reaccions a les xarxes socials, amb crítiques que han anat més enllà de la seva obra i s’han centrat en atacs personals, fins i tot pel seu aspecte físic. L’argumentació d’Uclés ha estat que està en desacord amb el títol de l’esdeveniment i que no vol compartir cartell amb Aznar i Espinosa.

Altres renúncies

Segons Ferrer el ressò mediàtic de les declaracions d’Uclés ha provocat un efecte dominó: altres convidats com Antonio Maíllo, d’Esquerra Unida, o l’escriptor Paco Cerdà s’han replantejat la seva participació i finalment l’han rebutjada. Ferrer es decanta clarament per la postura de Cerdà, mentre que contraposa aquest cas amb el de Julián Casanova, historiador i novel·lista, que ha defensat que “la seva trinxera no són les idees” i que ell està disposat a parlar a qualsevol espai. Tanmateix, Ferrer subratlla que “la part més fosca de tot l’episodi” han estat precisament els atacs personals que s’han produït en aquest context.

Ajornament

Arran d’aquesta escalada de tensió, les jornades —previstes del 2 al 5 de febrer— han acabat sent suspeses, al·legant-se amenaces de manifestacions violentes provinents de sectors ideològicament contraris. A Maite Ferrer li ha cridat especialment l’atenció que Arturo Pérez-Reverte, habitualment combatiu davant les polèmiques, hagi optat en aquesta ocasió per “espantar-se” i suspendre l’esdeveniment. Posteriorment, Uclés ha estat exclòs del cartell i desacreditat públicament per part de Pérez-Reverte. Ferrer ha traslladat que més greu li sembla el fet de “passar a mentir”, en referència a l’explicació de Pérez-Reverte sobre un suposat “error tipogràfic” en el títol, que —segons ha dit— havia d’anar entre signes d’interrogació.

Debat

Ferrer conclou que un sol escriptor jove ha aconseguit obrir un debat de fons: hem de seure a debatre amb tothom, sigui qui sigui? És legítim rebutjar un espai de diàleg si en el mateix cartell hi ha un representant de Vox que nega l’existència del franquisme? Recorda que durant la Transició diverses veus de tots els colors s’asseien a dialogar, des de franquistes fins a comunistes, però adverteix que l’actual auge de l’extrema dreta respon al fet que aquests sectors “estan perdent la por i els complexos” i ha assegurat que la comparació li sembla “pobre”; ja que els sectors franquistes en aquell moment havien estat la classe dominant. En aquest sentit, el cas de les Jornades de les Lletres de Sevilla, més enllà de la seva suspensió, pot servir per reflexionar sobre els límits del debat cultural i les condicions en què aquest ha de produir-se.

Podeu escoltar la secció sencera a continuació: