Irene Zottola, és una fotògrafa que ha convertit l’analògic i els processos artesanals en una manera d’explorar la fragilitat humana i la poesia del cos.

Entre el laboratori i el “mur de les idees”, Zottola traça un mètode propi on imatge i paraula caminen juntes.

La seva obra —premiada i exhibida en espais com PHotoEspaña— va fer un salt amb el foto llibre Ícaro, un viatge creatiu de cinc anys.

L’artista defensa respectar la química, el temps i l’error com a part de l’ofici, lluny de la immediatesa digital.

Amb una mirada feminista i compromesa, Zottola reivindica genealogies oblidades i el treball col·lectiu, i subratlla la importància de l’educació visual per a les noves generacions: aprendre a mirar i narrar imatges amb criteri.