L’investigador de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) Jordi Solé ha advertit que el canvi climàtic farà que els fenòmens meteorològics extrems siguin més freqüents i intensos. En una entrevista a Ràdio Illa, ha reclamat adaptar les infraestructures, la planificació urbanística i la gestió dels recursos per reduir els riscos, especialment davant episodis de pluges torrencials, sequeres i onades de calor.
El Niño pot agreujar els fenòmens extrems
Solé, que també forma part del comitè d’experts sobre canvi climàtic del Parlament de Catalunya i col·labora amb el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), ha explicat que hi ha la possibilitat que es produeixi un episodi intens del fenomen d’El Niño.
Niño Godzilla
Jordi Solé ha explicat que el fenomen conegut com a «Niño Godzilla» fa referència a un possible episodi especialment intens d’El Niño, un fenomen climàtic que es produeix al Pacífic equatorial quan s’afebleixen els vents alisis i augmenta la temperatura de la superfície del mar. Aquest escalfament altera la circulació atmosfèrica i pot modificar els patrons meteorològics a escala mundial. Tot i que les conseqüències més directes es concentren a les regions tropicals, també pot tenir efectes en altres zones, com Europa i la Mediterrània. Solé ha advertit que, si coincideix amb l’escalfament global, pot contribuir a agreujar episodis extrems, com les pluges intenses, les sequeres i les onades de calor. Cal tenir en compte, però, que «Niño Godzilla» és una denominació divulgativa per descriure un episodi molt intens, no una categoria científica oficial.
Un Mediterrani amb estius més llargs i pluges més intenses
L’investigador ha assenyalat que el clima mediterrani està canviant, amb estius cada vegada més llargs i secs i episodis de precipitacions més intenses. També s’escurcen les estacions de primavera i tardor, cosa que afavoreix una transició més brusca entre els períodes secs i els humits.
Planificació a llarg termini per a Formentera
Davant els episodis de pluges intenses que ha viscut Formentera, Solé considera necessàries mesures immediates, com reforçar els camins i millorar els sistemes de canalització de l’aigua. Però també ha defensat una planificació a mitjà i llarg termini, amb una perspectiva d’entre 10 i 15 anys, que incorpori els riscos climàtics a l’urbanisme, la construcció i la gestió de l’aigua.
«No construir en zones inundables»
Solé ha insistit que una de les principals mesures de prevenció és evitar noves construccions en zones amb risc d’inundació. Pel que fa als espais ja edificats, ha proposat avaluar-ne la vulnerabilitat, estudiar els recorreguts de l’aigua des de les zones més elevades i disposar de sistemes d’alerta i plans d’actuació. L’investigador ha defensat que, encara que s’hagi anat tard, encara és necessari actuar: «El fet d’anar tard no vol dir que no hàgim d’actuar». En aquest sentit, ha recordat que, segons estudis de la Comissió Europea, cada euro invertit en adaptació i mitigació pot estalviar-ne onze en futurs danys.
El turisme haurà d’adaptar-se a les onades de calor
Solé també ha advertit que les onades de calor, cada vegada més habituals, obligaran a adaptar l’activitat turística. Això pot implicar modificar els horaris d’algunes activitats per evitar les hores de més calor. «Coses que abans es podien fer al migdia, ara ja no es podran fer», ha apuntat. A més, ha assenyalat que l’augment de l’ús de l’aire condicionat incrementa la demanda energètica i, si aquesta energia prové de combustibles fòssils, també les emissions que contribueixen a l’escalfament global.
Més transport públic i menys dependència dels combustibles fòssils
Pel que fa a la mobilitat, Solé ha explicat que els estudis del seu equip apunten que el transport ferroviari presenta un millor rendiment energètic i material que una substitució generalitzada dels vehicles de combustió per cotxes elèctrics. Aquests darrers necessiten materials com el liti, que són recursos limitats, i la seva contribució a la descarbonització també depèn de l’origen de l’electricitat.
Per això, ha defensat que la transició del transport no s’ha de limitar a canviar el tipus de motor dels vehicles, sinó que també ha de passar per impulsar el transport públic i reduir la dependència dels combustibles fòssils.
Podeu escoltar l’entrevista a continuació:
