La publicació de Magnifica Humanitas, la nova encíclica del papa Lleó XIV dedicada a la intel·ligència artificial (IA), ha obert un ampli debat sobre el paper de la tecnologia en el present i futur de la humanitat. Per al teòleg, filòsof i escriptor espanyol Juan José Tamayo, una de les veus més influents del pensament religiós a Espanya, el document constitueix una de les reflexions més profundes i rigoroses que l’Església ha realitzat fins ara sobre els desafiaments tecnològics del nostre temps.
En aquesta entrevista concedida a Ràdio Illa, Tamayo sosté que l’elecció del tema no resulta sorprenent. Al seu judici, el propi nom triat pel pontífex, Lleó XIV, ja anticipava una continuïtat amb la tradició inaugurada per Lleó XIII, qui el 1891 va abordar les conseqüències socials de la Revolució Industrial mitjançant la històrica encíclica Rerum Novarum (De les coses noves).
“Així com Lleó XIII va respondre als problemes socials i laborals de la industrialització, Lleó XIV pretén afrontar els grans desafiaments del nostre temps. I un d’ells, sens dubte, és la intel·ligència artificial”, explica.
La dignitat humana enfront del poder tecnològic
Per a Tamayo, el nucli del text pontifici resideix en la defensa de la dignitat humana enfront d’una tecnologia que corre el risc de convertir-se en un instrument de dominació.
El teòleg recorre al pensament d’Immanuel Kant per a explicar la preocupació del Papa. “Kant afirmava que l’ésser humà és un fi en si mateix i mai un mitjà. La intel·ligència artificial, utilitzada de determinades maneres, pot invertir aquest principi i convertir a les persones en simples eines per a aconseguir objectius econòmics o polítics”.
Segons destaca, l’encíclica no adopta una postura catastrofista, però tampoc complaent. Per contra, aborda el fenomen des de múltiples disciplines —filosofia, ètica, antropologia, teologia i ciències socials— i dialoga amb autors contemporanis com Hannah Arendt. “És un document extraordinàriament sòlid, ben argumentat i molt lúcid”, afirma.
Tecnocràcia, tecnofeudalisme i control moral
Un dels aspectes que més destaca Tamayo és l’advertiment papal sobre la concentració del poder tecnològic. L’encíclica sosté que qui controli els sistemes d’intel·ligència artificial tendrà capacitat per a influir en la informació que rep la ciutadania, orientar hàbits de consum i fins i tot condicionar posicions polítiques i morals.
Per al teòleg, Lleó XIV planteja una confrontació entre dos models ètics: el promogut per les elits tecnològiques i el basat en la dignitat humana i la justícia social. “El que fa el Papa és desemmascarar el poder tecnocràtic que pot desembocar en formes de tecnofeudalisme o fins i tot de tecnofeixisme”, assenyala.
Al seu judici, la tècnica ha deixat de ser un mer instrument per a convertir-se en criteri de conducta. El risc és que tant la naturalesa com les persones acabin reduïdes a recursos explotables dins de sistemes cada vegada més eficients, però no necessàriament més humans.
“No n’hi ha prou amb regular la IA; cal desarmar-la”
Un dels conceptes més cridaners de l’encíclica és la proposta de “desarmar” la intel·ligència artificial. Mentre gran part del debat internacional se centra en la necessitat de regular-la, Lleó XIV va un pas més enllà. Tamayo considera que aquesta és una de les aportacions més noves del document.
“Desarmar la IA significa sostreure-la a la lògica armamentística, econòmica i cognitiva; trencar l’equivalència entre poder tecnològic i dret a governar, i evitar que uns pocs monopolis s’apropiïn de la intel·ligència col·lectiva de la humanitat”, explica.
En termes més simples, afegeix, es tracta de garantir que la tecnologia continuï sent una eina al servei de les persones i no al contrari. “Nosaltres hem creat la intel·ligència artificial, però existeix el perill que acabi marcant-nos la direcció ètica, política i moral. Aquest és un dels riscos més greus”.
La diferència entre intel·ligència humana i intel·ligència artificial
Durant la conversa, Tamayo també ha abordat l’auge de la intel·ligència artificial generativa i la seva creixent presència en àmbits com l’educació, la creativitat o la producció cultural.
Reconeix que aquestes eines poden contribuir positivament a la resolució de problemes complexos i al desenvolupament del coneixement. No obstant això, comparteix l’advertiment del Papa sobre la impossibilitat d’equiparar la intel·ligència humana amb l’artificial. “La intel·ligència artificial no viu experiències, no té cos, no madura en relacions humanes, no coneix l’amor, l’amistat o la responsabilitat. I, sobretot, manca de consciència moral”, subratlla.
Encara que pugui simular empatia o comprensió, insisteix, no posseeix un horitzó afectiu, relacional o espiritual comparable a l’humà.
El risc de substituir l’acompanyament humà
Preguntat per la creixent utilització d’assistents d’IA per a suport psicològic o fins i tot espiritual, Tamayo ha mostrat cautela. Considera positiu tot allò que contribueixi al benestar i al desenvolupament personal, però adverteix del perill de substituir les relacions humanes per interaccions amb màquines.
“Els éssers humans som fràgils, limitats i vulnerables. Precisament d’aquesta fragilitat neix la compassió. Una intel·ligència artificial mai serà compassiva amb qui sofreix”, sosté. En la seva opinió, una dependència excessiva d’aquests sistemes podria afeblir valors fonamentals com la solidaritat, la justícia i la preocupació pels altres.
Una encíclica també contra la guerra
Més enllà de la qüestió tecnològica, Magnifica Humanitas dedica una atenció especial al rebuig de la guerra. Tamayo destaca especialment un passatge en el qual Lleó XIV afirma que “cap algoritme pot fer que la guerra sigui moralment acceptable”.
Per al teòleg, l’encíclica suposa una superació definitiva de l’antiga teoria de la “guerra justa”, durant segles present en la tradició cristiana. “Avui sabem que les guerres generen destrucció i mort. I els qui posen els morts no són els governants, sinó els pobles”, afirma.
Enfront d’això, defensa la idea d’una “pau justa”, inspirada en la tradició bíblica i vinculada inseparablement a la justícia social.
Un crític de la IA que no la utilitza
Paradoxalment, Tamayo reconeix que mai ha utilitzat eines d’intel·ligència artificial. Exposa que alguns col·legues i alumnes sí que ho fan amb freqüència, i fins i tot recorda amb humor com un antic estudiant li va confessar haver aprovat una de les seves assignatures gràcies a aquestes tecnologies.
També relata que, durant la presentació d’un dels seus llibres, un participant va consultar prèviament una IA per a obtenir un resum de l’obra i va comprovar que el resultat era “impecable”. Així i tot, el teòleg assegura que continua preferint la lectura directa, la reflexió personal i la interpretació pròpia dels textos.
Crítiques a les inversions tecnològiques considerades aptes per al Vaticà
En el tram final de l’entrevista, Tamayo ha estat preguntat per la presència de grans empreses tecnològiques entre els actius considerats aptes per a inversió per part de les institucions financeres vinculades al Vaticà.
Més enllà de qüestionar determinades inversions, ha plantejar una reflexió més àmplia sobre el paper econòmic de les institucions religioses: “Al meu judici, les esglésies no estan per invertir, sinó per a posar els seus recursos al servei de les persones més vulnerables i dels pobles oprimits”.
Amb Magnifica Humanitas, Lleó XIV situa a l’Església en el centre d’un dels debats més decisius del segle XXI. Per a Juan José Tamayo, el valor de l’encíclica radica precisament a recordar que el progrés tecnològic només té sentit quan està subordinat a la dignitat humana, la justícia i el bé comú. En una època marcada pel creixement vertiginós de la intel·ligència artificial, el teòleg considera que la gran pregunta continua sent profundament humana: qui controla la tecnologia i al servei de qui es posa.