Juanjo Costa, responsable del quiosc Amar (abans Amagatai) de Migjorn, ha lamentat “la falta de voluntat política” de l’anterior president del Consell, Llorenç Córdoba, a l’hora d’abordar la problemàtica de les concessions de platja: “Des de l’inici no ens volien signar el contracte [per a l’adjudicació dels quioscos] i van buscar tota mena d’excuses per no fer-ho i una vegada signat, han volgut carregar-s’ho de totes totes”. L’empresari ha posat com a exemple el deure de desmuntar els quioscos entre el 15 de gener i el 15 de febrer: “Durant els darrers 11 anys [els anteriors quiosquers] estaven subjectes a una autorització que els permetia fer feina durant sis mesos i els obligava a desmuntar durant sis mesos, però amb voluntat política es va aconseguir que no desmuntassin a l’hivern”, cosa que afavorí, destaca Costa, l’oferta durant els mesos de temporada baixa, tot fomentant la desestacionalització.
L’empresari, que afirma que amb l’entrada del nou equip de Govern insular s’ha restablert la comunicació amb el Consell, ha lamentat que la situació del seu i de la resta dels vuit quioscos de platja de Formentera és “complicada”, ja que el Govern balear els obliga a desmuntar les seves instal·lacions en les dates esmentades i els adverteix de la possibilitat d’obrir-los un expedient si no ho fan. De moment, els quioscos continuen dempeus, malgrat que des del 15 de gener estan tancats i no tenen previst tornar a oferir servei fins a mitjan febrer.
Avui el Govern balear ha confirmat el que ja avançà fa pocs dies a Ràdio Illa, que els quioscos han de desmuntar les seves instal·lacions perquè no ha estimat les mesures cautelaríssimes que ha presentat el Consell de Formentera davant l’administració autonòmica per evitar el deure de desmuntatge de les instal·lacions de platja.
El plec de condicions de 2021
Costa ha explicat l’enrevessada situació en què es troben els quioscos de platja. D’una banda, Costa apunta que en el plec de condicions del concurs públic dels serveis de platges, publicat el 2021, no apareixia l’obligació de desmuntar cada any els quioscos en les dates esmentades, sinó que únicament especificava que calia fer-ho al final de la concessió administrativa. Per aquest motiu, els aspirants a explotar aquests lots de platja presentaren un estudi econòmic que demostrava la viabilitat del seu projecte i on el desmuntatge anual del quiosc durant un mes no estava inclòs. Costa ha especificat que el desmuntatge i muntatge suposaria en el seu cas una despesa addicional d’uns 50.000 euros, una xifra a la qual caldria afegir els tres mesos en què, com a poc, no podria donar servei: el mes d’inactivitat, més 30 dies per desmuntar i 30 més per muntar de nou.
La concessió de 2023: el deure de desmuntar
Ara bé, una vegada resolta la licitació publicada el 2021, exposa Costa, els concursants s’assabentaren que la concessió administrativa que l’Estat havia d’atorgar al Consell perquè aquest procedís a l’adjudicació dels serveis de litoral encara no era una realitat. És llavors quan aparegué, explica Costa, el deure de desmuntar els quioscos. Aquesta obligació fou establerta per la Direcció General de la Costa i del Mar del Ministeri de Transició Ecològica en la concessió que atorgà al Consell l’abril de 2023, és a dir, dos anys després que el Consell sol·licitàs la concessió a l’Estat i un any i mig després de la convocatòria de la licitació del contracte per part de la institució insular.
Per resoldre la situació que representen aquests dos criteris “contradictoris”, el del plec de bases per una banda i el de la concessió per l’altra, Costa apunta que cal voluntat política i aplicar la lògica. Finalment, es pregunta: “A qui beneficia que es desmuntin els quioscos de platja?”
