El senador d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, ha fet un balanç positiu dels seus dos primers anys de mandat al Senat, tot i reconèixer les limitacions d’aquesta cambra, que ha definit com una institució de “segona lectura” amb capacitat reduïda per prendre decisions executives.

En l’entrevista a Ràdio Illa, Ferrer ha assenyalat que, malgrat aquest marc competencial, considera rellevant la feina feta en àmbits com la mobilitat, l’habitatge i els drets lingüístics. En aquest sentit, ha destacat l’aprovació de la llei de mobilitat que permet el transport gratuït entre illes, una mesura que ha valorat com un dels principals avenços del període.

Habitatge

Pel que fa a l’habitatge, Ferrer ha explicat que una part important de les iniciatives parlamentàries impulsades han anat dirigides a visibilitzar aquest problema i a pressionar el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública perquè aprovi un complement salarial per als funcionaris de l’Administració General de l’Estat destinats a les illes. Segons el senador, aquest complement no solucionaria el problema de fons, però sí que podria alleugerir les dificultats d’accés a l’habitatge d’aquest col·lectiu.

Llengua

Ferrer també ha criticat que, tot i ser una cambra territorial, al Senat no es pugui utilitzar la llengua pròpia, una situació que considera una vulneració dels drets lingüístics i una mostra de les mancances de l’actual configuració institucional. En aquest context, ha defensat la necessitat d’una reforma profunda del Senat perquè els territoris hi tenguin un paper més decisiu.

Tribunal Constitucional

En relació amb la recent decisió del Tribunal Constitucional que avala la llei estatal d’habitatge, Ferrer ha afirmat que aquesta resolució obre la porta a aplicar mesures com la declaració de zones tensionades a les Illes Balears. Segons ha explicat, el seu grup pressiona el Partit Popular, que governa a les institucions balears i insulars, perquè apliqui el topall de preus del lloguer, una mesura que ha qualificat de temporal i excepcional però necessària per frenar l’augment dels preus, que, segons ha dit, creixen molt per damunt dels salaris.

Limitació de la compra d’habitatge

El senador ha avançat que, des de la Comissió d’Habitatge, on exerceix de portaveu, es presentaran noves iniciatives, algunes conjuntament amb el senador Fabián Chinea, per limitar els preus de compra o prioritzar els residents davant els no residents. Ha remarcat que es tracta d’un problema compartit amb altres territoris insulars, com Canàries, i que també s’està estenent a altres punts d’Europa.

Model català

Sobre l’aplicació de models com el català, Ferrer ha afirmat que considera plenament aplicables a Eivissa i Formentera les mesures que s’estan impulsant a Barcelona i altres territoris, tant pel que fa al control de preus com a la regulació del lloguer de temporada. En aquest punt, ha insistit que no existeix una solució única i que cal un conjunt de mesures que tenguin en compte tant els llogaters com els propietaris i els promotors d’habitatge protegit.

Dificultats legals

Quant a la possibilitat de limitar la compra d’habitatge en funció del temps de residència, Ferrer ha reconegut les dificultats legals derivades de la normativa europea, però ha indicat que hi ha estudis jurídics que apunten a vies alternatives, com la regulació segons l’ús de l’habitatge o la limitació de la segona residència a través del planejament urbanístic. Ha recordat, a més, que el Govern central ja ha iniciat tràmits per aplicar mesures similars a Canàries, i ha defensat que Eivissa i Formentera pateixen un problema d’habitatge igual o superior.

Bondificació fiscal als propietaris

Pel que fa a la bonificació fiscal anunciada pel Govern espanyol per als propietaris que renovin contractes de lloguer habitual, Ferrer ha afirmat que, tot i les crítiques rebudes, es tracta d’una mesura limitada que pot sumar en un context complex. Segons ha dit, qualsevol iniciativa que contribueixi a augmentar l’oferta i reduir la pressió sobre els preus no s’hauria de descartar.

Drets dels catalanoparlants

En matèria lingüística, el senador ha assegurat que no té cap dubte que els drets dels catalanoparlants han retrocedit a les illes, tant per la pressió del castellà com per l’ús creixent de l’anglès derivat de la presència d’estrangers. Ha lamentat que aquesta situació també es reprodueixi en institucions com el Senat, on no es pot fer un ús normalitzat de les llengües cooficials.

Senador propi

De cara al futur del mandat, Ferrer ha assenyalat com a pendents principals la reivindicació que Eivissa i Formentera tenguin cadascuna el seu propi senador, l’aprovació definitiva del complement salarial per als funcionaris de l’Estat i la continuïtat de la lluita pels drets lingüístics i per un accés a l’habitatge digne.

Interessos de les Pitiüses

Finalment, el senador ha explicat que no s’ha sentit sol defensant els interessos de les Pitiüses al Senat, tot i reconèixer que formar part d’un grup petit implica molta feina amb poca visibilitat pública. També ha destacat l’ús del Senat com a eina de denúncia de mancances en serveis de l’Estat a Formentera, com el funcionament de Correus o altres serveis administratius, i ha afirmat que continuarà utilitzant aquesta via per pressionar els governs competents perquè corregeixin aquestes deficiències.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: