Del final de la Segona Guerra Mundial, en recordem la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki. Dos anys abans, però, amb el règim nazi trontollant a Europa, el Regne Unit i els Estats Units, van bombardejar fins a ensorrar, amb desenes de milers de morts, diverses ciutats alemanyes. El cas més icònic i més brutal, fou el de Dresden, una de les ciutats més belles d’Europa aquell moment, que es va veure reduïda a cendres per la ràbia aliada, en un bombardeig que només es pot entendre com un càstig simbòlic al poble alemany. Més al nord, a Hamburg, entre juliol i agost d’aquell mateix any, britànics i americans, també van bombardejar sense compassió, dia i nit, la ciutat, matant i desplaçant a persones d’una manera cruel.
Però Hamburg, amb una història antiga, amb un caràcter propi únic, va renéixer, va revifar, i al cap de quinze anys ja era un dels centres culturals més importants del continent. Pel seu port entraven mercaderies, però també idees i noves tendències i avantguardes culturals. Així, Hamburg es convertiria en un dels bressols del rock & roll a Europa, i allà hi van anar a parar uns al·lots de Liverpool que canviarien l’esdevenir de la música pop.
Avui al De far a far hem parlat amb Fernando Silva Salas sobre el seu llibre DIE NOT HAT EIN ENDE! Los Beatles, Hamburgo y el Star-Club (Silex), un llibre al qual ha dedicat vint-i-cinc anys de recerca sobre la història dels Beatles a la ciutat alemanya i el treball diari dels anglesos a locals com l’Indra o l’Star-Club; un treball d’amor dedicat a la seva passió i també dedicat a un lloc meravellós, encara avui. Un text de referència, pel qual Silva ja ha estat entrevistat a la BBC, replet de fotografies que il·lustren tot el que ell explica.
Podeu escoltar l’entrevista sencera aquí: