L’escriptor mallorquí Joan Pons Bover presentarà demà divendres, a les 19.30 hores, la seva tercera novel·la, Com voleu, germans, que canti, a la Biblioteca Marià Villangómez de Sant Francesc. L’acte, organitzat per l’Obra Cultural de Formentera, comptarà amb la participació de l’autor, del professor de filosofia i poeta Joan Jesús Camargo i de la presidenta de l’entitat, Maria Teresa Ferrer.
Una família mallorquina a la Mola, entre 1945 i 1949
El punt de partida de la novel·la és una història real: el güelo de Pons Bover, mestre republicà represaliat pel règim franquista, va ser desterrat de Mallorca i destinat a l’escola de la Mola, on va viure amb la seva família —la seva dona, la mare de l’autor i el germà d’aquesta— durant aproximadament quatre anys, de 1945 a 1949. “De ben petit sentia ma mare i la meva güela contar les seves històries de quan havien estat a Formentera. Ma mare explicava que allà havia tengut el seu primer enamorament, cosa que per ella havia estat molt important”, ha explicat l’autor a Ràdio Illa.
Tot i aquest punt de partida autobiogràfic, Pons Bover subratlla que la novel·la és plena de ficció. “No volia fer una biografia de la meva família, sinó escriure una novel·la que qualsevol lector pugui emocionar, tant si coneix la meva família com si no la coneix de res. M’he inventat personatges i he creat un argument propi”, ha dit.
El títol, una cançó tradicional de les Pitiüses
El títol va arribar a mig procés d’escriptura, durant un concert a l’església de Santanyí en què Víctorí Planells, membre fundador del grup Uc, va interpretar la cançó tradicional pitiüsa Com voleu, germans, que canti. “Em vaig adonar que la història que explica la cançó s’assemblava bastant a una part de l’argument de la meva novel·la. I tenint en compte que bona part de la novel·la passa a Formentera, vaig pensar que era, indubtablement, el títol més adequat”, ha explicat Pons Bover.
La Formentera dels anys 40, documentada amb rigor
Per recrear la Formentera de la postguerra, l’autor ha consultat àmplia bibliografia, entre la qual destaca el llibre Formentera, la vida en el passat, de Pere Galiana, que coincideix cronològicament amb l’estada de la seva família a l’illa. També ha revisat llibres de fotografies i ha tornat a Formentera per parlar amb persones grans que havien conegut el seu güelo. “L’edifici de l’escola on treballava el meu güelo, just davant l’església de la Mola, es conserva pràcticament igual. Poder situar-m’hi em va ajudar molt”, ha dit. Els records del germà de la seva mare, que tenia molt bona memòria, han estat una altra font fonamental.
La família mallorquina va guardar sempre un bon record de la seva estada a l’illa. “Crec que si van sobreviure tant a nivell emocional com a nivell de subsistència va ser gràcies a l’excel·lent acollida que els van donar a la Mola”, ha afirmat l’autor.
L’obra, editada per Illa Edicions, es podrà adquirir a partir de demà a la presentació de la Biblioteca Marià Villangómez de Sant Francesc.