En el marc de l’espai de benestar i salut emocional de Ràdio Illa, la psicòloga Vanessa Parellada analitzar les eines pràctiques que ens ofereix l’escola cognitiva per gestionar el malestar psicològic. Fent un breu repàs històric, l’especialista ha recordat com la disciplina va evolucionar des de la psicoanàlisi i el conductisme clàssic (amb els coneguts experiments de Pavlov o Skinner) fins a integrar l’estudi de la «caixa negra» del cervell: allò que succeeix a la nostra ment entre un estímul i la resposta.
Entendre el cos i acceptar la base física
Parellada ha subratllat que, abans de fer un sobreesforç mental o terapèutic, és fonamental tenir cobertes les necessitats fisiològiques bàsiques, com ara una bona alimentació, un descans adequat i el control de factors físics que poden disparar la pròpia ansietat (com ara desequilibris de sucre o alteracions hormonals). «La potència sense control no serveix de res», ha assenyalat gràficament, recordant que la cura del cos ha de caminar de la mà de la intervenció psicològica.
El primer pas: no identificar-nos amb els pensaments
Un dels eixos centrals de la xerrada ha estat el tractament dels pensaments intrusius i aquells bucles mentals que generen un intens malestar.
El primer pas és la metacognició i la desidentificació: prendre consciència que estem tenint un pensament i separar-lo de la nostra identitat personal. «Els pensaments s’han d’imaginar com a núvols que passen pel cel; nosaltres som els observadors, no els núvols», ha explicat Parellada. Canviar el «soc un desastre» per «estic tenint el pensament que soc un desastre» redueix immediatament l’impacte emocional de la idea.
La reestructuració cognitiva com a eina
Parellada introduït la reestructuració cognitiva, una tècnica desenvolupada originàriament per a la depressió per figures com Aaron Beck. Aquest procés sistemàtic i empíric es basa en tres passos. Primer, identificar el pensament i el context o detonant que l’ha provocat (desenvolupant una mentalitat investigadora).
En segon lloc, avaluar l’evidència objectiva: analitzar quines proves empíriques i lògiques sostenen realment aquest pensament en el moment present. I, finalment, deixar anar el pensament, és a dir, triar no quedar-se ancorat en el bucle fatalista i guardar-lo, si escau, per treballar-lo en l’àmbit terapèutic.
Posa’t en contacte
Amb Vanessa Parellada abordam diversos temes d’interès relacionats amb el benestar emocional i la salut mental. Ens podeu fer arribar els vostres suggeriments a través del WhatsApp 687 42 03 51, el perfil d’Instagram @vanessa_parellada o als correus electrònics vanessaparelladatorres@gmail.com i info@radioilla.cat.
