La notària de Formentera, Shadia Násser, ha analitzat aquest dijous al Comentari d’Actualitat de Ràdio Illa la controvèrsia generada arran de la decisió del Tribunal Suprem de suspendre cautelarment les noves inscripcions al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) vinculades a la denominada popularment «Llei de Nets».
Suspensió fins que hi hagi una sentència
La col·laboradora ha traslladat que la mesura del Suprem no suspèn la concessió de la nacionalitat espanyola, sinó els seus efectes electorals per a les persones afectades que no acreditin, en els termes establerts pel tribunal, la condició d’exiliat dels seus ascendents. La suspensió es manté fins que hi hagi una sentència sobre el fons de la qüestió.
Diferenciar entre els titular i la decisió del tribunal
Násser ha volgut diferenciar entre els titulars que presenten la resolució com una paralització de la «Llei de Nets» i el que, segons la seva explicació, ha decidit realment el Tribunal Suprem. «El titular que revola tot, que embolica tot i que ho encén tot és que el Tribunal Supremo paralitza la Llei de Nets i impedeix votar. I no és així», ha afirmat.
Diposició addicional
La notària ha explicat que la disposició addicional vuitena de la Llei 20/2022, de Memòria Democràtica, permet optar a la nacionalitat espanyola a determinats descendents d’espanyols, entre altres supòsits, quan els seus pares o avis haguessin estat originàriament espanyols i haguessin patit exili per motius polítics, ideològics, de creença o relacionats amb l’orientació o identitat sexual. La norma també contempla altres supòsits específics.
Instrucció del 25 d’octubre, l’origen del problema?
Un dels punts centrals de la controvèrsia és la interpretació posterior que s’ha fet dels requisits d’exili. La instrucció de 25 d’octubre de 2022 va establir els criteris per aplicar aquesta disposició i posteriorment va ser modificada el novembre de 2024.
Mesures cautelars
En aquest context, el Tribunal Suprem ha considerat que l’augment extraordinari del cens electoral de residents a l’exterior plantejava un risc per a la transparència del procés electoral i ha acordat mesures cautelars sobre les inscripcions vinculades a aquesta interpretació. Segons EFE, el CERA havia augmentat en 408.262 electors entre les eleccions generals de 2023 i l’1 de juliol de 2026, tot i que aquesta xifra no correspon exclusivament als beneficiaris de la Llei de Nets.
Diferència entre nacionalitat i dret a vot
Durant la seva intervenció, Násser ha posat l’accent en el fet que l’adquisició de la nacionalitat i el dret a vot són dues qüestions diferents. Segons ha explicat, les persones que finalment obtenen la nacionalitat passen a tenir els drets associats a aquesta condició, mentre que la decisió cautelar del Suprem afecta temporalment la seva inscripció electoral en determinats casos.
«Vot lliure i secret»
La notària també ha qüestionat, des del seu punt de vista, la idea que l’obtenció de la nacionalitat pugui determinar automàticament el sentit del vot dels nous ciutadans. «El vot és lliure i secret», ha remarcat durant el programa, i ha defensat que el fet que una persona hagi obtingut la nacionalitat per una determinada via no permet anticipar quina opció política escollirà.
Incertesa
En aquest sentit, Násser ha considerat que bona part del debat polític al voltant de la qüestió està relacionat amb la incertesa que genera l’augment del cens exterior i amb el fet que els nous electors no siguin fàcilment previsibles des del punt de vista electoral. Durant el comentari, ha qualificat aquesta situació de «soroll» polític i ha defensat separar el debat jurídic de les interpretacions partidistes.
La decisió del Suprem
La decisió del Suprem, però, també ha generat una resposta contrària per part del Govern central. L’Advocacia de l’Estat s’havia oposat a la suspensió cautelar al·legant que afectaria el dret fonamental al sufragi de persones que ja havien adquirit la nacionalitat mitjançant actes administratius.
Diferències amb la regularització extraordinària
Durant el programa també s’ha abordat una segona qüestió relacionada amb la immigració: la regularització extraordinària aprovada el 2026. Násser ha remarcat que aquest procediment no té les mateixes conseqüències que l’adquisició de la nacionalitat mitjançant la Llei de Memòria Democràtica.
Reial decret 316/2026
El Reial decret 316/2026, aprovat el mes d’abril, estableix un procediment extraordinari d’autorització de residència per a determinades persones estrangeres que compleixin els requisits previstos, entre aquests haver estat a Espanya de manera ininterrompuda durant els cinc mesos anteriors a la sol·licitud i no tenir antecedents penals en els termes establerts per la norma.
Autorització de residència i treball
Segons ha explicat la notària, aquesta via permet obtenir una autorització de residència i treball, però no converteix les persones beneficiàries en ciutadans espanyols ni els atorga, per aquest motiu, el dret de sufragi. La mateixa Násser ha remarcat durant el programa la diferència entre obtenir un permís de residència i adquirir la nacionalitat.
Procediments
La conversa ha servit així per diferenciar dues qüestions que, segons la notària, sovint es barregen en el debat públic: d’una banda, el procediment de nacionalitat previst per la Llei de Memòria Democràtica i la seva incidència sobre el cens electoral exterior i, de l’altra, el procediment extraordinari de regularització d’estrangers, que està vinculat a l’autorització de residència i treball.
Podeu escoltar l’espai a continuació:
