L’arribada de l’adolescència implica canvis que sovint sorprenen les famílies. El fill o la filla que fins fa poc volia passar temps amb els pares comença a reclamar més espai, canvia els seus gustos, la música que escolta, les amistats, la manera de vestir o fins i tot les seves opinions. El psicòleg Paco Pérez, en la secció “Aquells meravellosos anys”, explica que darrere aquests canvis hi ha un procés de transformació molt més profund.
Etapa vital
Segons Pérez, moltes famílies poden associar aquests canvis amb l’entrada a l’institut, però considera que l’origen és principalment una nova etapa vital: l’adolescència. “No és l’institut, és una etapa vital”, assenyala el psicòleg, que situa en aquest moment un dels processos més importants de construcció de la identitat.
Identitat
Pérez explica que durant l’adolescència apareix amb força una pregunta: “Qui soc?”. Per intentar respondre-la, els joves necessiten construir una identitat pròpia i, segons el psicòleg, això implica qüestionar moltes de les referències que fins aleshores havien tingut.
Incertesa
En aquest procés, explica, els adolescents poden començar a allunyar-se dels models que els pares havien representat fins aquell moment. Allò que abans servia com a referent deixa de tenir el mateix valor i apareix una etapa que Pérez descriu com un “pas gris”, marcat per la incertesa.
Pares i fills
Per al psicòleg, aquesta transformació també afecta directament la relació entre pares i fills. Els adults poden sentir que perden el control sobre una persona que fins aleshores tenien més a prop. Pérez utilitza la imatge d’una carretera per explicar aquest canvi: “No és el mateix tenir els teus fills a una carretera al costat teu que quan desapareixen”.
Confiar en la feina feta
Davant aquesta situació, defensa que les famílies han de confiar en la feina feta fins aquell moment i en els límits que han anat establint. Pérez considera que cada fill o filla ha anat creixent dins un “quadrat” de límits que els pares han anat dibuixant, però que durant l’adolescència aquest espai necessàriament es fa més gran.
Confiança i comunicació
Pérez considera que perquè aquesta nova etapa no trenqui la relació familiar hi ha d’haver hagut prèviament un treball de confiança i escolta. En aquest sentit, planteja també als pares un exercici d’autoreflexió sobre les expectatives que tenen respecte dels seus fills.
Flexibilitat
Segons el psicòleg, aquestes expectatives no tenen per què coincidir amb les que tenen els adolescents sobre la seva pròpia vida. Per això, defensa la necessitat de flexibilitat i d’acompanyar el procés sense intentar determinar completament quin camí han de seguir.
«No sempre tenim respostes positives»
Pérez assenyala que, paradoxalment, l’objectiu hauria de ser que els adolescents puguin trobar en els seus pares una figura de referència quan necessitin criteri o seguretat. “No sempre tenim respostes positives”, explica, però considera important que els fills sàpiguen que poden acudir als adults quan ho necessitin.
«Bombers»
En aquest sentit, compara el paper dels pares amb el d’uns “bombers”: estar disponibles quan hi ha un problema, encara que durant la resta del temps els adolescents reclamin distància.
“Deixa’m en pau, però no te’n vagis”
Pérez resumeix una de les contradiccions de l’adolescència amb una idea: els joves volen autonomia, però alhora necessiten seguretat. “Deixa’m en pau, però no te’n vagis”, explica per descriure aquesta necessitat de disposar del seu propi espai sense perdre la presència dels adults.
Amistats
En aquest procés, els iguals adquireixen una importància especial. El psicòleg recorda que per als adolescents els amics i les amigues són una part fonamental de la seva vida i, per això, considera important que els pares evitin atacar directament aquestes amistats. Segons Pérez, qüestionar o atacar constantment els amics pot ser percebut per l’adolescent com un atac cap a ell mateix. Per això, defensa trobar una manera d’acompanyar i posar límits sense convertir les seves relacions socials en un conflicte permanent.
Flexiblitat
El psicòleg també reivindica una mirada més flexible cap a aquesta etapa i recorda que els adults també han estat adolescents. “És molt fàcil oblidar-se que nosaltres hem sigut adolescents”, assenyala.
«Etapa divertida i plena de possiblitats»
Per Pérez, l’adolescència pot ser també una etapa divertida i plena de possibilitats, sempre que els adults siguin capaços d’acompanyar-la des de la confiança, l’escolta i la flexibilitat.
Estudis
En relació amb els estudis i el futur dels joves, el psicòleg defensa que han de tenir marge per prendre les seves pròpies decisions. Ho resumeix amb un missatge: “Estudia el que et doni la gana, però no deixis d’estudiar”, perquè, segons explica, la formació pot ser una eina que els acompanyi també quan decideixin marxar fora i emprendre el seu propi camí.
Podeu escoltar l’espai a continuació:
