La formenterera establerta a València i historiadora econòmica Ana Mar Bueno Cardona ha protagonitzat el seu primer ‘Comentari d’Actualitat’ a Ràdio Illa, en què ha abordat l’auge de la ultradreta a Europa i les mobilitzacions en defensa de l’educació pública.
Fenomen euopeu i global
En relació amb els resultats de la ultradreta a Saxònia-Anhalt, Bueno ha remarcat que no es tracta d’un fenomen aïllat, sinó d’un procés europeu que es ve desenvolupant des dels anys noranta i que s’ha fet més evident els darrers anys. Ha apuntat que les crisis econòmiques de 2008 i 2012 van contribuir a generar un context favorable per a aquestes formacions.
Idealització del passat
La historiadora ha destacat la paradoxa que alguns d’aquests partits, malgrat oposar-se al procés d’integració europea, estan construint una visió comuna d’Europa basada en la idealització d’un passat «daurat» i en la identificació d’enemics comuns, com les persones migrants o les suposades elits polítiques.
Factors socioeconòmics
Bueno també ha posat el focus en els factors socioeconòmics que poden alimentar aquest malestar, com els salaris insuficients, l’encariment de l’habitatge, el deteriorament dels serveis públics o l’abandonament de determinades regions. Davant aquesta situació, ha defensat la importància de l’organització col·lectiva.
Mobilitzacions
En la segona part del comentari, ha parlat de les mobilitzacions en defensa de l’educació pública al País Valencià, Catalunya i les Balears. Ha destacat reivindicacions compartides com més inversió, millors infraestructures, més personal docent, menys càrrega burocràtica i la recuperació del poder adquisitiu. Segons Bueno, la millora de les condicions de vida i dels serveis públics és clau per no afavorir el context que provoca l’auge dels populismes.
Paper de famílies i ciutadania
Bueno ha reivindicat també el paper de les famílies i ha animat la ciutadania a donar suport a les mobilitzacions dels treballadors dels serveis públics. En aquest sentit, ha recordat la seva pròpia experiència i ha assegurat sentir-se «molt orgullosa» de l’educació pública que va rebre a Formentera, que li va permetre arribar a la universitat amb «molt bon nivell».
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
