Formentera ha començat l’any amb un creixement econòmic del 2,3% en el primer trimestre, segons l’informe Evolució Econòmica de la Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears (CAEB). Aquesta xifra, que iguala la de la nostra illa veïna, Eivissa, suposa una lleugera millora respecte al trimestre anterior, el quart trimestre de 2024, amb un 2,1%, i reflecteix un avanç sostingut gràcies a l’empenta conjunta dels principals sectors productius.

Illes Balears
El bon comportament de l’economia de Formentera s’emmarca, segons aquest informe, en un context general positiu per a les Balears, que va registrar un creixement mitjà del 3,1% entre gener i març, a penes una dècima per sota de l’últim trimestre de 2024. Malgrat la desacceleració internacional i la incertesa a Europa, les Illes han aconseguit mantenir el seu dinamisme recolzat en l’ocupació i el consum privat.

Ocupació

Durant el primer trimestre de 2025, la generació d’ocupació a les Illes Balears es va moderar, amb un creixement del 2,1% respecte al mateix període de l’any anterior, per sota del 3% registrat en el quart trimestre de 2024.

Tot i això, el nombre de treballadors en actiu va assolir les 537.037 persones, la xifra més elevada en un primer trimestre de tota la sèrie històrica.

Desocupació

Pel que fa a la desocupació, la confederació assenyala que la taxa es va reduir fins al 5,5% de la població activa, millorant el 5,8% del primer trimestre de 2024 i situant-se clarament per sota de la mitjana estatal, que es va fixar en un 10,9%.

Inflació

En l’àmbit de preus, la inflació va experimentar un repunt durant aquest període, amb una taxa interanual del 3,3% (en comparació amb el 2,7% del trimestre anterior).

Aquest augment s’explica principalment per una nova escalada dels preus energètics, que van passar del -2,1% al 6,9%, així com dels preus alimentaris, que van augmentar del 2,5% al 3,6%.

També hi van influir les disrupcions persistents en el comerç internacional, que continuen generant incertesa.

Malgrat això, les darreres dades apunten a una moderació de l’Índex de Preus de Consum (IPC) a l’Arxipèlag, que al maig es va situar en el 2,4%, encara lleugerament per sobre de la mitjana nacional (2%).

Construcció i indústria 

Des del punt de vista de l’oferta, el creixement de l’economia balear durant el primer trimestre de 2025 es va intensificar gràcies, principalment, al bon comportament dels sectors de la construcció i la indústria.

En concret, la construcció va registrar un increment del 3%, per sobre del 2,7% anotat en el quart trimestre de 2024, mentre que la indústria va créixer un 2%, millorant l’1,8% anterior.

En canvi, el sector serveis va experimentar una lleugera desacceleració del 3,2% respecte al 3,3%, tot i que es va mantenir com el principal motor de l’economia balear, impulsat pel bon tancament de la campanya de Nadal.

Consum privat 

Pel que fa a la demanda, el consum privat, és a dir, la despesa de les famílies, va consolidar el seu dinamisme en el primer trimestre de l’any, amb un creixement sostingut del 3%, en línia amb el ritme observat en el quart trimestre de 2024.

Aquest comportament es va veure afavorit per la solidesa del mercat laboral i una certa relaxació progressiva de les condicions d’accés al crèdit, factors que van donar suport a la despesa de les llars.

Inversió

En canvi, la inversió va posar fi a la tendència ascendent que acumulava durant els darrers cinc trimestres i va moderar el seu creixement fins al 3,1%, quan se situava en un 3,3% en el trimestre anterior, afectada per un entorn d’incertesa que ha deteriorat les expectatives empresarials.

Exportació

Finalment, la demanda externa va continuar mostrant una contribució positiva al creixement, gràcies als resultats històrics assolits en l’exportació de serveis. En aquest sentit, la despesa turística va assolir els 1.320 milions d’euros, una xifra rècord per a aquesta època de l’any.

Previsions i advertències

Malgrat aquesta arrencada, la CAEB adverteix que el creixement podria moderar-se durant els mesos centrals de l’any, quan Formentera —igual que la resta de l’Arxipèlag— s’acosta a la seva capacitat productiva màxima. El comunicat explica que es deu a necessitat de fer adaptacions estructurals per a sostenir el creixement a mitjà termini cobra així major rellevància, especialment en termes de productivitat i diversificació.

A més, la pressió inflacionària —que va tornar a repuntar en el primer trimestre— i les tensions geopolítiques globals, juntament amb la desacceleració de l’economia europea, introdueixen factors d’incertesa que podrien afectar la confiança empresarial i el comportament del consum a l’illa.