Parlem del present del flamenc amb Lela Soto, una de les veus actuals amb més projecció, i Rufo, expert i mànager d’artistes de les noves generacions. Entre records d’infantesa i guitarres a casa, Lela reivindica l’orgull d’una generació que manté viu el foc del cante, mentre obre camí amb personalitat pròpia.

Lela ens parla del seu àlbum debut, El fuego que llevo dentro, una “primera criatura” nascuda entre il·lusió, dubtes i molta feina compartida amb diferents músics. L’equilibri entre ortodòxia i inquietud contemporània: respectar l’arrel, però respirar el temps present.

Rufo subratlla que la renovació real del flamenc neix dins del propi flamenc —de noves maneres d’interpretar i dir el cante—, mentre les fusions generen trobades artístiques valuoses sense diluir l’essència.