Fa just un any, Eva —coneguda artísticament com a Leopardo Eva— iniciava a Formentera el seu tractament hormonal dins el procés de trànsit de gènere. Avui, dotze mesos després, torna als micròfons de Ràdio Illa per explicar com ha viscut aquest temps de canvis profunds, tant físics com emocionals, i per compartir en quin punt es troba d’un camí que defineix com a necessari per viure amb més calma i llibertat.

“Em miro més tranquil·la”, resumeix. Un any d’hormonació ha significat una autèntica muntanya russa: la baixada de testosterona, la pujada d’estrògens, els canvis d’humor, de líbido, de percepció del cos i del món. “He vist com tot el meu cos canvia, però sobretot com canvia la meva ment i la meva manera d’estar a la vida”.

Eva va començar el tractament a l’Hospital de Formentera, convertint-se en la primera pacient trans a iniciar-lo a l’illa. Posteriorment, el retorn al seu lloc d’origen, Albacete, ha suposat un nou repte: un altre sistema sanitari, una burocràcia diferent i un entorn social menys acollidor que el que havia trobat a Formentera. Tot i això, explica que avui s’hi mou amb més seguretat: “Ara torno com una dona adulta, forta i independent. Només la meva percepció ja ho canvia tot”.

La sanitat pública: desinformació i obstacles

Un dels aspectes més crítics que posa damunt la taula és la manca de formació del personal sanitari en matèria de trànsit de gènere. Tant a Formentera com a Albacete, Eva relata que sovint ha hagut de ser ella qui guiés els professionals sobre com procedir. “No som tan rares”, afirma.

El pròxim pas: la vaginoplàstia

D’aquí a poques setmanes, Eva afrontarà una vaginoplàstia en una clínica especialitzada de Sant Cugat del Vallès, una operació que farà per la via privada. El motiu és clar: les llarguíssimes llistes d’espera de la sanitat pública i un tracte que, segons explica, sovint és menys satisfactori tant en l’àmbit mèdic com l’humà.

La intervenció, que pot arribar als 30.000 euros, és complexa i requereix moltes hores de quiròfan i un postoperatori exigent. “No és una operació de genoll; aquí es toquen molts òrgans, és una operació mil·limètrica”. Tot i els nervis, ho afronta amb determinació: “No m’opero per ser més dona, m’opero per ser més lliure”.

Després de l’operació, Eva ja no haurà de prendre bloquejadors de testosterona, només estrògens. Un pas més cap a una relació més tranquil·la amb el seu cos.

Canvi de nom, paperassa…

El procés de canvi de nom al registre civil tampoc ha estat fàcil. Malgrat la Llei Trans, Eva denuncia mesos d’espera, molta paperassa i una atenció freda o directament hostil. “No és arribar i besar el sant. Ho aconsegueixes amb paciència… i amb molta força”.

Tot i el soroll mediàtic que va envoltar la llei, insisteix que el seu recorregut ha estat lent i ple d’obstacles, com el de tantes altres persones trans. “La llei és per a qui la necessita, no per a qui en vol fer un mal ús”.

Un missatge per a qui ho necessiti

Per a les persones que es trobin en una situació similar, n’Eva ho té clar: paciència, valentia i xarxa. “La vida és d’una. Ningú et regala res, però sempre hi ha algú disposat a ajudar-te. I si no, que em busquin a mi”.

Un any després de la primera entrevista, Eva continua construint-se. Amb més serenor, més consciència i la mateixa determinació de sempre per viure amb llibertat.