El filòleg del Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL) del Consell de Formentera, Carles Torres, comparteix a Sobreviure al Català, una reflexió crítica sobre les definicions que inclou el diccionari normatiu de la llengua (DIEC) per als termes ‘padrastre’ i ‘madrastra’.

Si bé les dos paraules inclouen la definició relativa a la persona “aparellada amb algú respecte dels fills que aquest ja tenia”, només en el cas de ‘madrastra’ el diccionari indica que és la “mare que es porta malament amb els fills”. Per què és així? Tot s’explica per ‘la mala fama’ de les madrastres dels contes infantils? Hi ha realment un biaix masclista al darrere?

Si consultam el diccionari normatiu en castellà (DLE), això no succeeix: tant la paraula en masculí com en femení recullen el significat que evoca la mala relació amb la descendència. Torres es proposa contactar amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per abordar aquesta situació i intentar posar-hi remei.

Així mateix, en l’espai d’avui, el lingüista ha parlat del sufix ‘astre’, que té un contingut despectiu quan s’empra en paraules com ‘poetastre’, ‘politicastre’ o en el cas de les oliveres bordes, els ‘ullastres’.