L’antropòleg formenterer Adrià Tur Homar ha reivindicat la necessitat de llegir els documents històrics amb esperit crític i ha posat en dubte alguns dels tòpics més estesos sobre la Formentera d’abans del turisme.
Expedient judicial
En el seu Comentari d’Actualitat al programa De Far a Far de Ràdio Illa, Tur Homar ha explicat un expedient judicial dels anys 1929 i 1930 que, segons defensa, demostra que el suposat analfabetisme generalitzat de la població també podia convertir-se en una estratègia de resistència davant una administració percebuda com a injusta.
A partir d’una investigació pròpia als fons documentals de Formentera, ha relatat un cas que, segons ha afirmat, permet “dubtar de tot aquell imaginari” sobre la societat formenterera anterior al desenvolupament turístic.
Un deute i una casa botiga
Segons ha explicat Tur Homar, l’expedient s’inicia amb la denúncia d’un proveïdor d’Eivissa contra una dona de Formentera propietària d’una casa botiga, que havia acumulat un deute després que el negoci hagués fracassat. El jutge, ha assenyalat, va acceptar la reclamació sense una investigació prèvia i va ordenar l’embargament dels seus béns.
Res de valor
Quan l’agutzil es va presentar al domicili, ha relatat l’antropòleg, no hi va trobar pràcticament res de valor. Posteriorment, el proveïdor va assegurar que la dona disposava d’una burra i una mula que es trobaven en una altra casa. Els animals van ser embargats i es va ordenar la seva taxació per vendre’ls en subhasta pública.
Solidaritat
És en aquest punt on, segons Tur Homar, apareix el que considera una mostra de solidaritat veïnal. Ha explicat que els animals van ser traslladats d’una casa a una altra i que, quan els pèrits van intentar valorar la burra, la propietària de la finca on era allotjada els va expulsar i els va impedir completar la taxació. Per a l’antropòleg, aquests fets evidencien una xarxa comunitària destinada a protegir una veïna que es trobava en una situació de vulnerabilitat.
“No saber llegir” podia ser una estratègia
Un dels aspectes centrals del relat ha estat la interpretació de les reiterades declaracions d’analfabetisme que apareixen a l’expedient. Tur Homar ha advertit que no sempre s’han d’interpretar de manera literal.
Implicats que no sabien llegir
Segons ha exposat, alguns dels implicats afirmaven que no sabien llegir ni escriure per justificar que no compareixien davant el jutjat o que desconeixien determinades notificacions. L’antropòleg ha assegurat que, en altres documents històrics, ha trobat persones que oficialment afirmaven ser analfabetes però que, en canvi, escrivien cartes amb normalitat.
Mecanisme per evitar obligacions
Per aquest motiu, ha defensat que declarar-se analfabet podia funcionar com un mecanisme per evitar determinades obligacions administratives i protegir-se davant una administració que generava desconfiança.
Revisar els estereotips
Tur Homar ha aprofitat aquest cas per qüestionar la imatge simplificada d’una Formentera completament analfabeta abans del turisme. Segons ha afirmat, els investigadors han d’analitzar sempre qui redacta els documents, amb quins interessos ho fa i també quines veus hi queden absents.
Context social i polític
També ha contextualitzat els fets dins la greu situació econòmica que vivia l’illa entre els anys vint i trenta. Ha recordat que la manca d’inversions públiques, les dificultats agrícoles provocades per la sequera i una elevada pressió fiscal van generar una situació de pobresa extrema. Fins i tot, ha apuntat que entre 1924 i 1930 es van registrar cinc suïcidis a Formentera, un fet que el Diario de Ibiza de l’època qualificava d’inèdit.
Les cases botiga, una institució femenina
Durant el comentari, l’antropòleg també ha reivindicat el paper de les cases botiga, establiments que, segons ha explicat, majoritàriament eren regentats per dones i no tenien com a objectiu acumular riquesa, sinó facilitar l’accés dels veïns a productes difícils d’obtenir.
Segons Tur Homar, aquests negocis funcionaven sovint mitjançant el troc o els deutes ajornats i constituïen un element fonamental de l’economia quotidiana de la Formentera d’aquell temps.
Podeu escoltar la secció a continuació:
