La vicepresidenta primera del Consell Insular de Formentera, Verónica Castelló, ha intervingut avui a la Comissió de Consells Insulars del Parlament de les Illes Balears amb motiu de la tramitació del Projecte de llei agrària.
El Consell ha destacat en un comunicat que la seua intervenció s’ha centrat en la necessitat que la futura norma doni resposta als reptes del sector i incorpori les particularitats territorials, institucionals i agràries de Formentera.
El Consell ha manifestat que comparteix la necessitat de disposar d’una nova llei que impulsi l’activitat agrícola i ramadera i n’afavoreixi la continuïtat. En aquest sentit, Castelló ha defensat que aquest objectiu ha d’anar acompanyat del reconeixement de la diversitat de les illes i del respecte a les formes d’organització i aprofitament de la terra pròpies de cadascuna.
“Des de Formentera defensam una llei agrària que impulsi el sector, que protegeixi el territori i que asseguri la continuïtat de l’activitat agrària. Però també una llei que reconegui la diversitat de les nostres illes i que no confongui igualtat amb uniformitat”, ha apuntat la consellera.
Al·legacions del Consell, no perdre l’explotació a majoral i el tornall
Per altra banda, el Consell ha presentat al·legacions, en les que es proposa incorporar expressament l’explotació a majoral, una institució tradicional de Formentera i Eivissa, en els preceptes que regulen les explotacions agràries i les diferents formes de gestió de la terra.
També reclama que el text reconegui les mesures i el vocabulari propis de les Pitiüses, com el tornall (mesura de superfície agrària que equival a uns 550 m2), i protegeixi els costums agraris de cada illa com a part del seu patrimoni jurídic i cultural.
En l’àmbit institucional, el Consell demana que la llei identifiqui amb claredat les competències pròpies dels consells insulars en matèria agrària. Castelló posa l’accent, així mateix, en la singularitat de Formentera com a consell insular unimunicipal i en la importància de prendre decisions des de la proximitat al territori.
Control de la qualitat de l’aigua
Una altra de les propostes fa referència a la protecció dels recursos hídrics. El Consell sol·licita que les previsions sobre el manteniment de captacions existents, en el marc dels projectes de reg amb aigües regenerades, vagin acompanyades d’un control exhaustiu de l’aigua segons l’estat dels aqüífers.
Les al·legacions també plantegen que l’aprofitament agrari de materials naturals procedents de la neteja del litoral, inclosa la posidònia, tengui en compte les tècniques tradicionals de cada illa i es faci d’acord amb la normativa ambiental.
Igualment, es proposa preservar els usos tradicionals de recollida de productes silvestres allà on estiguin acreditats, respecte als costums, als drets de la propietat i a les bones pràctiques ambientals.
Una administració més accessible per a la pagesia
Per facilitar la gestió quotidiana de les explotacions, el Consell Insular de Formentera demana que es garanteixi suport material i tècnic a les persones que no disposin de mitjans electrònics per relacionar-se amb l’Administració.
Les propostes també inclouen el reconeixement de les diferents formes de convivència i col·laboració dins les explotacions familiars i el foment de fórmules associatives, cooperatives i d’explotació comunitària de la terra.
Reconeixement de l’espigolament
Finalment, l’administració insular planteja incorporar una disposició específica per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentaris. Aquesta proposta reconeix la pràctica tradicional de l’espigolament o rebusca, amb autorització expressa o tàcita de la propietat, i preveu que els consells insulars en puguin regular les condicions allà on aquesta pràctica estigui acreditada.
