En el comentari d’actualitat d’avui a Ràdio Illa, l’advocada Maite Ferrer ha analitzat un cas recent a Eivissa que exemplifica una nova via per combatre el lloguer turístic il·legal i, al mateix temps, incrementar el parc d’habitatge disponible per a residents.
Ferrer ha explicat que un habitatge que es llogava il·legalment a turistes ha acabat incorporant-se al programa Lloguer Segur, gràcies a la combinació de dues normatives autonòmiques. Aquest mecanisme permet reduir les sancions econòmiques imposades per lloguer turístic il·legal si el propietari accepta destinar el pis al lloguer habitual amb contractes de cinc anys.
Segons ha detallat, es tracta d’un sistema que busca incentivar el retorn d’habitatges al mercat residencial. En el cas comentat, la multa inicial —que podia arribar als 275.000 euros— s’ha reduït fins a 33.000 euros a canvi que el propietari incorpori el pis al programa públic.
Un programa amb poc èxit a les Pitiüses
Ferrer ha recordat que el programa Lloguer Segur ha tingut fins ara una implantació limitada a Eivissa i Formentera. Inicialment, el sistema oferia als propietaris uns 1.500 euros mensuals, però la xifra es va haver d’elevar fins a més de 2.000 euros per intentar fer-lo més atractiu. Malgrat això, actualment només tres habitatges a Eivissa formen part d’aquest programa.
Funcionament
El mecanisme funciona amb un model de garanties públiques: l’inquilí paga aproximadament el 75% del lloguer i una part queda bonificada per l’administració. Paral·lelament, el Govern garanteix al propietari el cobrament i la devolució de l’habitatge en bones condicions. L’administració també s’encarrega de la gestió del contracte i de trobar els inquilins, que han de complir determinats requisits, com ara estar empadronats i no superar un determinat topall d’ingressos familiars.
La importància de la inspecció
Perquè aquest sistema funcioni, Ferrer ha remarcat la necessitat d’un sistema d’inspecció eficient contra el lloguer turístic il·legal. Només així es poden detectar casos i aplicar sancions que després puguin convertir-se en incentius per reconduir aquests habitatges cap al mercat residencial.
Crítica a la derogació de la llei de memòria democràtica
En la part final del comentari, Ferrer també ha fet referència a l’actualitat política al Parlament de les Illes Balears, després que es derogàs la Llei de memòria democràtica de les Illes Balears. Ha criticat durament la decisió i l’actitud d’alguns responsables polítics, afirmant que hi ha situacions que “no només fan pudor, sinó que també fan vergonya”. Segons ha recordat, la llei s’havia aprovat inicialment per unanimitat, però ara s’ha eliminat “per interessos polítics”.
Ferrer ha defensat que aquesta normativa tenia com a objectiu recuperar la memòria i els cossos de persones enterrades en cunetes durant la repressió franquista. Encara avui —ha recordat— hi ha famílies que continuen buscant els seus desapareguts.
Per a l’advocada, negar o frenar aquesta tasca és una falta de respecte cap a les víctimes i cap a la història. En aquest sentit, ha citat el poeta Antonio Machado, recordant aquells versos que parlen de “la mala gent que apesta la terra”.
Ferrer ha conclòs demanant memòria i responsabilitat també als votants, perquè —ha dit— en política massa sovint hi ha partits que prometen una cosa i després fan justament la contrària.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
