El conseller insular de Turisme, Artal Mayans, ha presentat en la Comissió d’Ordenació i Promoció Turística (COPT) celebrada el passat dimarts un informe que situa en 18.836 places la Capacitat Turística Màxima Operativa de Formentera. Aquesta xifra representa el llindar a partir del qual, segons l’informe, l’increment de l’activitat turística generaria tensions crítiques als serveis públics, les infraestructures clau i la cohesió social del territori.
Així, mentre que actualment hi ha 15.069 places operatives a Formentera, el document encarregat pel Consell planteja la possibilitat de sumar-hi 3.767 places més. Aquesta dada es manté per davall del màxim permès pel Pla Territorial Insular (PTI), que fixa un sostre de 20.585 places (és a dir, 5.516 més que les actuals). Aquestes places pendents romanen «congelades» des de la moratòria aprovada pel Govern balear el 2022.
L’estudi, elaborat per l’empresa madrilenya Seeketing, no concreta a quin sector s’haurien de destinar les noves places, si bé adverteix que l’oferta en sòl rústic —que a Formentera és majoritàriament d’estades turístiques— genera un impacte superior en la mobilitat i el sanejament que la situada en entorns urbans.
Artal Mayans: un informe «no definitiu»
En declaracions a Ràdio Illa, el conseller Artal Mayans ha emfatitzat que es tracta d’un document «no definitiu» que el Consell està obligat a elaborar per llei, i ha explicat que la seva presentació a la COPT respon a la voluntat que els seus membres «avaluïn la metodologia i les conclusions per exigir-ne canvis si fos necessari».
Així mateix, davant les crítiques per no haver analitzat l’impacte que l’habilitació de gairebé 3.800 places més tendria sobre la crisi d’accés a l’habitatge —en una illa amb un dèficit residencial del 54% i on més del 25% dels immobles es destinen a ús turístic—, Mayans ha avançat que la COPT es tornarà a convocar en un mes per recollir suggeriments i adaptar la metodologia de l’estudi.
Cal recordar que la COPT és un òrgan integrat per representants de l’administració insular, els grups polítics de l’oposició i del sector implicat: Associació Hotelera, Associació d’Estades Turístiques, sindicats, Cambra de Comerç, PIMEF i Associació Empresarial d’Agències de Viatges de Formentera, entre altres.
El titular de Turisme ha insistit que la publicació de l’informe no implica l’activació automàtica de les 3.767 places, ja que això requerirà «una decisió política que haurà de passar pel Ple insular». A més, ha defensat que la proposta no suposa crear noves places, sinó que planteja «una reducció de 1.749 places respecte al sostre previst pel PTI».
GxF: L’informe «no té en compte les places il·legals que ja hi ha a l’illa»
Des de l’oposició, Alejandra Ferrer, de Gent per Formentera (GxF), ha explicat avui en la Tribuna Oberta de Ràdio Illa dedicada a l’habitatge que el topall de 20.585 places que estableix el PTI s’aprovà el 2019 (quan governava GxF) i estava basat en estudis de «fa gairebé 10 anys», de manera que aquestes dades han quedat obsoletes.
A més, la consellera ha alertat que aquest estudi «no té en compte les places il·legals que ja hi ha a l’illa» i ha denunciat «la participació ciutadana inexistent»: «Decidir quin és el sostre de places no és només un tema tècnic. Quin futur volem per a l’illa, quina saturació? Això ho ha de decidir també la nostra ciutadania». La cap de l’oposició ha indicat que «parlar d’un creixement turístic sense donar resposta al problema d’accés a l’habitatge és un disbarat absolut».
Finalment, ha apuntat que cal estudiar bé l’informe i els mecanismes per activar les places turístiques contemplades en el PTI, perquè «potser només informant d’aquest estudi en el Ple [sense que calgui votar-ho] ja es podrien començar a donar places turístiques».
PSOE: «Quants treballadors són necessaris per atendre aquestes places?»
El secretari general de l’Agrupació Socialista de Formentera, Rafa Ramírez, ha reflexionat en la Tribuna Oberta que aquest informe «s’oblida» de calcular «quants treballadors són necessaris per atendre aquestes places» i s’ha preguntat: «2.000?».
Per això ha plantejat que aquesta activació de places suposaria afegir «5.000 persones [entre turistes i el personal que els atén] que han de moure’s, allotjar-se» i «generar més residus, més despesa d’aigua, més atenció a l’Hospital, més ús de la carretera, i en definitiva «consumir territori i incrementar la pressió sobre el preu de l’habitatge». Per això, el socialista proposa que «s’analitzin altres dades, com «quina pressió humana i necessitat d’habitatge generaria l’habilitació d’aquestes places».
A més, tant des de GxF com des del PSOE consideren que la decisió de fer disponibles més places turístiques cal que passi per una consulta al Consell d’Entitats.
Córdoba: «Volen impulsar mesures a les quals s’havien compromès amb una sèrie d’empresaris»
Llorenç Córdoba, conseller no adscrit i diputat per Formentera, ha lamentat, en primer lloc, que la institució insular no l’hagi convocat a la reunió de la COPT, com sí que ha succeït amb els grups polítics de l’oposició. Tot i això, Córdoba ha pogut consultar l’informe i ha declarat que «no és partidari de descongelar places».
El conseller ha reflexionat: «No me pareix bé que les places en hotels i estades turístiques s’hagin barrejat [en l’informe], perquè això obri la porta a la possibilitat que aquestes places vagin cap als hotels». I ha afegit: «Des de l’Associació Hotelera, sobretot des que hi ha en Juanma Costa al capdavant, s’intenta atesar cap al sector dels hotels en perjudici de les estades turístiques. I això que ha presentat l’equip de Govern va en la mateixa línia».
Finalment ha manifestat. «Ara que s’acaba la legislatura i saben que no tornaran a governar, des de Sa Unió volen impulsar mesures a les quals s’havien compromès amb una sèrie d’empresaris».
