Mali travessa un dels moments més crítics dels últims anys. La recent onada d’atacs insurgents contra la junta militar ha intensificat una crisi que, lluny de ser puntual, porta anys gestant-se i que avui col·loca al país a la vora del col·lapse humanitari, segons ha exposat a Ràdio Illa Mireia Cuevas, de l’ONG Acción contra el hambre.
Situat a Àfrica occidental i amb més de 22 milions d’habitants, el país sofreix una combinació devastadora de conflicte armat, crisi climàtica i pobresa estructural. La situació actual és el resultat de “una crisi prolongada en la qual múltiples factors s’entrellacen fins a convertir-la en crònica”, explica Cuevas.
Fam extrema i desplaçaments massius
Les xifres reflecteixen la gravetat del context: més de 1,5 milions de persones pateixen fam severa i prop de mig milió han hagut d’abandonar les seves llars. Moltes famílies sobreviuen amb el mínim, alimentant-se de fulles bullides o restes d’aliments, detalla la cooperant.
El conflicte armat no sols genera violència directa, sinó que bloqueja rutes comercials, impedeix l’arribada d’ajuda humanitària i dificulta la producció agrícola. “Si no es pot conrear i tampoc entra menjar al país, els mercats queden buits”, assenyala Cuevas.
A aquesta situació se suma una crisi climàtica recurrent que, cada any entre juny i octubre, agreuja l’escassetat d’aliments i aigua. La falta d’accés a serveis bàsics de salut empitjora encara més les condicions de vida.
Una crisi que no cessa
Acció contra la Fam treballa a Mali des de 1996, adaptant les seves intervencions a un context cada vegada més volàtil. Malgrat la inseguretat creixent, l’organització manté el seu compromís amb la població, prioritzant tant l’assistència humanitària com la seguretat dels seus equips.
Sobre el terreny, la sensació és d’esgotament. “És una crisi que es repeteix, gairebé crònica, a la qual ara se suma una nova deterioració de la seguretat”, explica Cuevas. Milers de persones continuen desplaçant-se cap a països veïns com Burkina Faso, Níger o Mauritània, a la recerca de refugi.
Falta de finançament: el gran obstacle
Un dels principals problemes és l’escassetat de recursos internacionals. El 2025, només es va cobrir el 20% del finançament necessari per a respondre a les crisis humanitàries globals, i països com Mali van quedar fora d’aquest repartiment.
Aquesta falta de suport limita la capacitat de les organitzacions humanitàries per actuar. “Sabem com respondre, però sense mitjans no podem fer-ho”, adverteix Cuevas. Les conseqüències són dramàtiques: morts evitables a curt termini i comunitats incapaces de reconstruir-se a llarg termini.
Més enllà de l’emergència immediata, les ONG insisteixen en la necessitat d’invertir en solucions sostenibles, com l’enfortiment de l’agricultura local, l’educació nutricional o l’accés a serveis bàsics.
El pes de l’oblit
Per a Cuevas, un dels majors desafiaments és la falta d’atenció internacional. A diferència d’altres crisis més mediàtiques, la situació a Mali i en gran part d’Àfrica roman en un segon pla.
“Existeix una percepció de llunyania que dificulta l’empatia. Es veu com una cosa aliena, quan en realitat estem parlant de persones que enfronten situacions extremes cada dia”, assenyala.
