La convocatòria per les xarxes socials corregué entre la població de Formentera a partir del migdia i a les 22 h, més de 100 persones es trobaren a la plaça de la Constitució de Sant Francesc, on s’escoltaren càntics a favor del dret a decidir i de la independència. També es cantà «l’estaca» i «els segadors» i es pogueren veure pancartes amb la paraula «democràcia», banderes estelades i fins i tot paperetes per votar en el referèndum català de l’1 d’octubre.
A la concentració, on no hi hagué presència de la Guàrdia Civil ni de la Policia Local, hi assistiren la diputada per Formentera, Sílvia Tur i diverses conselleres de l’equip insular de govern. La titular de participació ciutadana, Sònia Cardona, manifestà la seva «solidaritat cap a les institucions de Catalunya, perquè ‘de facto’ s’ha aplicat l’article [155 de la Constitució] que havia de ser l’última opció, el que ha fet que l’autonomia de Catalunya ja no hi sigui». Cardona afegí que «hauria de prevaler la política i el diàleg» i no «els interessos partidistes i de curt termini». La consellera també assegurà que actualment «hauríem d’estar davant d’una data per a la celebració d’un referèndum pactat».
La concentració fou recolzada pel partit Gent per Formentera, que a través de les xarxes socials ha expressat «el seu suport al poble de Catalunya i a les seves institucions davant dels atacs de l’Estat». A més, la formació política ha fet públic un comunicat en què assenyala que les detencions de càrrecs del Govern de la Generalitat traspassen una línia vermella que mai s’hauria d’haver sobrepassat.
A Palma un miler de persones es concentraren a la plaça de Cort per mostrar el rebuig a la macrooperació policial contra el referèndum, mentre que a Eivissa unes 150 persones es reuniren a Vara del Rei darrere de la pancarta «Democràcia és votar».
També s’ha pronunciat la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, qui ha demanat «seny i responsabilitat» als governs espanyol i català per evitar «una major ruptura social» i ha assegurat que » la detenció de servidors públics» en l’operació policial contra el referèndum d’autodeterminació «travessa una línia vermella» que «avança d’una manera molt difícil cap a una major ruptura social a Catalunya».
Des del Consell de Mallorca, ahir el president Miquel Ensenyat, manifestà la seva preocupació pel que ha qualificat de persecució i vulneració dels drets fonamentals de llibertat d’expressió, d’informació i dret a la reunió pacífica.
