L’economista i professor de la Universitat de Barcelona, Miquel Juan, ha abordat al ‘Comentari d’Actualitat’ de Ràdio Illa diversos assumptes econòmics d’actualitat, entre els quals hi ha la retirada temporal d’una part de l’oli d’oliva del mercat per regular-ne els preus, les conseqüències econòmiques d’una jornada de vaga i l’impacte de les decisions del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre l’economia.
La retirada del 12% de l’oli d’oliva del mercat
Pel que fa al sector de l’oli d’oliva, Juan ha explicat el funcionament del mecanisme d’emmagatzematge privat, una eina prevista en la normativa de la Política Agrària Comuna (PAC) que permet retirar temporalment una part de la producció del mercat quan hi ha un excés d’oferta i els preus cauen.
Segons ha exposat, enguany s’ha registrat un increment de la producció del 22,7%, que, sumat a les existències acumulades de la campanya anterior, ha situat la disponibilitat total al voltant dels dos milions de tones.
188.000 tones
Juan ha detallat que la retirada afecta el 12% de la producció declarada per les almàsseres, unes 188.000 tones en el conjunt de l’Estat. Aquest oli haurà de romandre emmagatzemat fins al 30 de setembre de 2027 i no es podrà comercialitzar durant aquest període. La mesura s’aplica a partir de la producció declarada del mes de novembre.
Demanda inelàstica
L’economista ha explicat que aquesta intervenció respon a les particularitats de la demanda d’oli d’oliva, que és relativament inelàstica: quan el preu puja, els consumidors en redueixen poc el consum, mentre que quan baixa no necessàriament n’augmenten gaire la compra. Per això, una acumulació excessiva d’existències pot provocar una caiguda important dels preus en origen. La retirada temporal pretén equilibrar l’oferta i la demanda, protegir la rendibilitat dels productors i donar estabilitat al mercat.
Illes Balears i Catalunya
La mesura, però, ha generat debat territorial. Algunes comunitats autònomes, entre les quals hi ha les Balears i Catalunya, han demanat quedar-ne excloses, de manera que les almàsseres d’aquests territoris no hagin d’aplicar obligatòriament la retirada del 12% de la producció. Aquesta possibilitat, però, encara està pendent de revisió i no s’ha aprovat cap excepció.
La iniciativa ha estat sol·licitada per diferents organitzacions representatives del sector productor davant el risc que l’excés d’oferta provoqui un deteriorament dels preus en origen.
Els efectes econòmics de les vagues
Un altre dels assumptes tractats ha estat l’impacte econòmic de les jornades de vaga. Juan ha apuntat que, des d’una perspectiva macroeconòmica, l’efecte sobre el producte interior brut (PIB) és reduït, ja que l’activitat econòmica no s’atura completament i una part dels treballs i serveis continua funcionant. Segons la seva estimació, l’impacte se situaria en unes tres o quatre mil·lèsimes.
Salari i recaptació
Això no significa, però, que la vaga no tengui conseqüències econòmiques. En primer lloc, els treballadors que secunden l’aturada deixen de percebre el salari corresponent a aquella jornada, així com la part proporcional de les pagues extraordinàries. També es redueixen els ingressos disponibles de les famílies i les cotitzacions a la Seguretat Social corresponents al dia no treballat. A més, si disminueix el consum, també pot baixar la recaptació pública a través dels impostos indirectes.
Sectors
Juan ha remarcat que els efectes no són iguals per a tots els sectors. El comerç minorista, l’hostaleria, el turisme i els viatges poden patir conseqüències especialment importants, perquè una venda o un servei que no es presta durant la jornada de vaga no sempre es recupera posteriorment. En canvi, en la indústria manufacturera, les aturades poden provocar problemes logístics i d’organització que afectin també l’activitat dels dies següents.
Transport
També ha assenyalat que les interrupcions en els transports, especialment en els serveis portuaris i aeris, poden generar problemes en les cadenes de subministrament. En aquest sentit, ha apuntat que hi ha persones que, tot i no secundar formalment la vaga, participen en les mobilitzacions o les protestes.
Efectes a llarg termini
Més enllà de les pèrdues immediates, l’economista ha defensat que les vagues poden tenir efectes positius a mitjà i llarg termini si aconsegueixen frenar retallades o modificar decisions que perjudicarien els treballadors. També poden contribuir a canalitzar el malestar social i reduir una conflictivitat laboral que, si no disposa de vies d’expressió, es pot mantenir de manera latent.
Donald Trump
Finalment, Juan ha comentat l’anàlisi de l’economista Ramon Tremosa, exconseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, sobre la situació econòmica dels Estats Units sota la presidència de Donald Trump. Tremosa ha plantejat la qüestió a través de la idea que «la micro s’imposa a la macro», en referència a com les bones dades macroeconòmiques no sempre es tradueixen en una millora de les condicions de vida de la ciutadania.
Encariment del cost de la vida
La idea central és la diferència entre la macroeconomia i la microeconomia. Tot i que els grans indicadors dels Estats Units han evolucionat favorablement, una part de la població continua patint l’encariment del cost de la vida i la pèrdua de poder adquisitiu. Segons les dades esmentades en l’anàlisi, entre el 60% i el 65% dels ciutadans suspenien la gestió de Trump.
Preus de l’energia i guerra amb l’Iran
Un dels factors que expliquen aquest descontentament és l’augment dels preus de l’energia, especialment arran de la guerra amb l’Iran. Juan ha assenyalat que la decisió de Trump de retirar-se del conflicte no ha tingut els efectes esperats i que, al contrari, l’encariment dels combustibles ha acabat repercutint en les butxaques dels consumidors. En aquest context, ha destacat l’augment del preu de la gasolina, que s’ha acostat a l’euro, i l’encariment del gasoil, que ha registrat increments especialment importants.
Pèrdua de poder adquisitiu
L’anàlisi posa de manifest que el creixement econòmic d’un país no implica necessàriament que totes les famílies en percebin els beneficis. La pèrdua de poder adquisitiu i l’encariment de productes bàsics poden acabar pesant més en la valoració que els ciutadans fan dels seus governants que no les dades positives dels grans indicadors econòmics.
Podeu escoltar l’espai a continuació:
