Corria el mes de desembre de 2021 quan, amb tota la il·lusió del món, preparava la meva oferta per presentar-me al concurs per a l’atorgament d’una concessió per explotar un xiringuito a la platja de Migjorn, a Formentera.

Aquell plec de bases, dens i complicat d’entendre, deia en el seu primer paràgraf: «Constitueix l’objecte del contracte l’explotació dels drets d’ocupació derivats del corresponent títol habilitant per a l’oferta de serveis a la platja mitjançant instal·lacions desmuntables (temporals) i no desmuntables (fixes) del terme municipal de Formentera». En el paràgraf següent especificava: «Es consideraran elements fixos i, per tant, subjectes a concessió administrativa, els següents: quioscos, escola de vela d’Es Pujols i escola de vela d’Illetes».

Per la seva banda, el Consell, en aquell moment, anunciava en tots els mitjans de comunicació que els xiringuitos regularitzarien la seva superfície i activitat i que no haurien de desmuntar perquè passarien a convertir-se en concessions fixes. Era la gran novetat, la punta de llança d’aquest concurs, que només pretenia posar fi al desgavell de la gestió descontrolada dels anteriors concessionaris.

En el meu afany de preparar la millor oferta possible, seguint al peu de la lletra les innumerables recomanacions del plec, vàrem elaborar una proposta i dissenyar un quiosc que complís totes les exigències tècniques i pogués suportar les inclemències del temps sense ser desmuntat durant tot el període de concessió previst de 6+2 anys.

Va ser el març de 2022 quan vam saber que la nostra oferta era la millor valorada i que ens proposarien com a adjudicataris. Mai hauria pensat que el camí seria tan complicat. No va ser fins al 15 de juny de 2024 que vam tenir el vistiplau de totes les administracions per iniciar el muntatge de la instal·lació. El que va passar entre març de 2022 i juny de 2024 tindrà la seva pàgina negra en la història de la política a Formentera: eleccions, sabotatges, enfrontaments, xantatges, interessos ocults, UCO, fiscalia, intents fallits d’adjudicacions a dit, i un llarg etcètera de vergonyosos esdeveniments que tots coneixem.

Avui, tot just un any i mig després d’haver pogut iniciar l’activitat al meu xiringuito del lot 43 de Migjorn, desgraciadament continuem acaparant titulars. En el meu cas, he rebut un mínim de 18 inspeccions o visites de control des de l’obertura el 28 de juliol de 2024, fins avui. Serveis d’inspecció del Consell, agents de Medi Ambient, Policia Local, responsable del contracte, director insular de litoral, agent de Costes, tècnics del Govern, i fins i tot el Seprona m’han visitat per comprovar la meva activitat i la meva concessió. He perdut més temps en aquests assumptes que en la mateixa explotació del negoci.

Malgrat totes aquestes visites, continuu trobant a faltar una relació fluida administració-administrat per intentar, pel bé de tothom, que les coses funcionin de la millor manera possible. Però ha passat al contrari, ens trobam amb notes de premsa de la màxima institució insular en què, orgullosos, diuen que han detectat més de 70 faltes entre els concessionaris de platja. Però com pot ser? No som perfectes, i som conscients que en algunes coses podem encara millorar, però tampoc som tan dolents com intenten fer-nos veure. Potser és que s’ha posat el llistó massa alt? Algunes de les propostes de sanció són realment qüestionables: una foto d’una botella de plàstic dins una paperera de cartó, no tenir l’horari d’obertura i tancament prou visible (senyors, fa dos anys que reclam que em facilitin el format del cartell!), i així segueix…

Està gairebé tot recorregut, però mentrestant aprofiten per sotmetre’ns a una lapidació pública com a insubmisos i incomplidors sistemàtics. Per cert, trob a faltar alguna nota de premsa que reconegui almenys alguna de les tres mil coses positives que s’ha fet des que explotam aquestes instal·lacions, no val només utilitzar a la premsa per castigar-nos.

Mai he volgut un tracte de favor, però tampoc que em prenguin per “primu”. Si el Consell posa el mateix ímpetu d’inspecció en tots els contractes públics que té signats, tindrem la millor illa del món. S’ha utilitzat la mateixa intensitat per controlar la contracta de fems? És un exemple, i amb les paradetes d’artesania dins els pobles, el camp municipal d’esports o les casetes de Nadal? Per només citar-ne alguns. O, per què no, tots els establiments amb activitat econòmica de l’illa estan subjectes a una llicència municipal d’activitat. S’ha comprovat mai el seu compliment? M’atrevesc a dir, sense por, que entre els 8 xiringuitos hem acumulat més inspeccions que la resta de negocis de l’illa junts. Aleshores ja no puc pensar que m’estiguin controlant amb normalitat; ja puc assegurar que m’estan perseguint. Però què he fet jo de dolent? Ah, sí! Guanyar un concurs públic al qual no m’havien convidat.

L’última polèmica ve per la nostra negativa a desmuntar. Sí, per intentar complir el que demanava el plec de bases i el motiu pel qual vam construir el xiringuito d’aquesta manera. El que hem intentat és posar sentit a l’assumpte; desmuntar quan no estava previst a les bases del concurs implica que no podrem exercir l’activitat durant tot l’any (que era una obligació del plec) i que tindrem uns costos de desmuntatge i muntatge, res d’això estava previst a la nostra oferta tècnica ni econòmica, perquè si ho hagués previst m’haurien desqualificat.

Però on és el problema? El Consell de Formentera és el primer que no vol que es desmunti, ho demostra amb la presentació d’una sol·licitud al Govern perfectament justificada tècnica i jurídicament. En segon lloc, el plec de bases no preveia el desmuntatge.

En tercer lloc, existeix un informe d’impacte ambiental, contundent, que ratifica que el medi ambient es veurà perjudicat per aquest desmuntatge exprés. I, finalment, els concessionaris no volem desmuntar perquè això implicarà una reclamació patrimonial al Consell per obligar-nos a fer-ho sense que estigués previst. Amb totes aquestes motivacions, per què volen que desmuntem? Fàcil! No en tenc proves, però tampoc dubtes. La senyora Prohens no autoritza la modificació de la concessió sol·licitada pel Consell anul·lant el desmuntatge perquè necessita imperiosament el vot del diputat Córdoba, que està intentant fer com a diputat el que no va aconseguir com a president del Consell: dinamitar la concessió de platges. Tractar aquesta qüestió de forma injustificable li va costar el càrrec de President, però continua amb prou poder a Palma per mirar d’acabar la feina.

El mes d’octubre de 2024, acompanyat del meu assessor legal, el Catedràtic en Dret Administratiu Javier Jiménez de Cisneros, em vaig asseure a la taula del despatx de Carlos Simarro, en aquell Moment director general de Costes, per tractar la modificació d’aquesta clàusula absurda de desmuntatge que inesperadament inclou la concessió.

El senyor Simarro, acompanyat també en tot moment per l’advocat de l’àrea, ens va confirmar que no hi havia cap impediment ni tècnic ni jurídic a fer aquest canvi, sempre que hi hagués voluntat política per fer-ho. I així arribam al fons d’aquesta qüestió, es tracta de falta de voluntat política.

Ens trobam davant una clara evidència de què el Consell no fa el que vol, fa el que li diuen des de Mallorca. Aleshores, de què serveix tenir representació al Parlament si no s’escolta el que reclama Formentera? El nostre diputat fa al Parlament el mateix que feia al Consell, va a la seva i no defensa res més que el seu propi interès.

No fa falta anar gaire lluny per tenir alguns exemples. A Eivissa, al municipi de Sant Josep, on segurament recapten més en sancions als concessionaris que en els mateixos cànons que reben, no se’ls ha vist mai preocupats per la pèrdua de la seva autorització.

Continuïn any rere any amb els seus concessionaris, sense cap indici que ningú els vulgui privar del seu títol. Deu ser que a Sant Josep, com que és “només” un ajuntament, no tenen l’entrebanc del diputat. Sé que no és l’exemple que volem per a Formentera, però serveix per veure que les administracions estan al servei de les administracions i també de la voluntat del poble.

Amb tot això, enguany no hem desmuntat, pensant que era el “menys dolent” per a tothom mantenir la instal·lació al seu lloc i evitar una reclamació patrimonial al Consell, que, d’altra banda, sortiria dels mateixos fons que nosaltres mateixos els proporcionam (tranquil·litat als contribuents, això no us costarà res). Però no ha sortit bé. El Consell s’ha posat a la defensiva, agenollant-se davant Palma i el nostre diputat díscol, mentre nosaltres, per intentar evitar conflictes majors, hem posat en perill el nostre títol concessional i estam permanentment assenyalats. No sé quant de temps em queda al capdavant d’aquest lot; sigui el temps que sigui, segur que serà amb molta lluita i esforç. El que sí puc garantir és que l’hivern que ve no hi haurà xiringuitos, desmuntarem, mantindrem desmuntat un mes, tal com ens han requerit, i tornarem a muntar després del 15 de febrer per arribar, amb sort, a l’abril llestos per obrir. Molts mesos sense activitat i encara no conec un motiu. Llavors vindran altres laments, els dels qui es queixen que no hi ha res obert a l’hivern. Recordau de donar les gràcies, ja sabeu a qui.

Serà també el 2027 que ens esperen eleccions municipals i autonòmiques, no m’agradaria

que cap força política local, tengui la poca vergonya de treure rendiment polític d’aquesta situació, tots GxF, PSOE i Sa Unió han pres part en algun moment en aquest despropòsit que està lluny de solucionar-se.

Juanjo Costa, responsable del lot 43 “Xiringuito Amar”

Els comentaris publicats a la secció d’Opinió no representen el parer de Ràdio Illa. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que són recollides en aquesta secció. Ràdio Illa es reserva l’opció de publicar parcialment el text o a no fer-lo públic en el cas de vulneració dels drets fonamentals.

Si voleu fer arribar un article per ser publicat a la secció d’Opinió, adreçau-vos al correu electrònic info@radioilla.cat. Juntament amb el text cal que ens envieu el nom complet, nombre de DNI o NIE i nombre de telèfon.