Quan vaig arribar a Formentera el 2008, l’illa ja era un destí turístic conegut. No obstant això, encara conservava alguna cosa que avui em costa trobar. No era només una qüestió de paisatge. Era una sensació. Hi havia espais buits, ritmes més lents i una certa impressió que l’illa encara pertanyia principalment als qui vivien en ella.Amb el pas dels anys, Formentera ha reforçat una imatge que ha resultat extraordinàriament eficaç. Es presenta com un lloc de calma, naturalesa, bellesa i autenticitat. I la veritat és que aquesta imatge no és falsa. N’hi ha prou en recórrer els seus camins o contemplar la mar a l’hivern per comprendre per què tanta gent desitja venir.
Però cap comunitat pot reduir-se a una postal
Darrere de qualsevol paisatge existeixen persones que treballen, paguen lloguers, eduquen als seus fills, envelleixen i construeixen una vida. Quan un territori aconsegueix l’èxit turístic, apareix una tensió inevitable entre el lloc que es viu i el lloc que es ven. Tinc la impressió que aquesta tensió és avui una de les qüestions centrals de Formentera. L’illa s’ha convertit en una marca poderosa. I les marques necesiten ser recognoscibles. Necessiten projectar una imatge clara. El problema és que la vida real rares vegades és clara, simple o perfectament coherent. Sempre és més complexa. Per això em pregunto fins a quin punt la identitat local continua construïnt-se des de dins o comença a definir-se cada vegada més des de la mirada dels qui consumeixen l’illa com a experiència. No és una pregunta senzilla ni admet respostes absolutes. Però mereix ser formulada. A vegades penso que és com si algú registrés el teu nom com a marca comercial i després t’expliqués que hauries de sentir-te orgullós d’això.
El problema no és el turisme
No crec que el turisme sigui el problema. Forma part de la realitat econòmica i social de Formentera des de fa dècades. Ha generat ocupació, oportunitats i prosperitat. Negar-ho seria tan absurd com ignorar els canvis que ha produït.
La qüestió és una altra
Si acceptem que existeixen dificultats creixents per a accedir a l’habitatge, que molts treballadors tenen problemes per a residir a l’illa o que alguns joves troben cada vegada més difícil desenvolupar aquí el seu projecte de vida, llavors hem de preguntar-nos si aquestes conseqüències formen part del preu que hem decidit assumir. Potser la majoria de la societat considera que els beneficis compensen els costos. És una possibilitat legítima. Totes les comunitats tenen dret a decidir el seu model de desenvolupament. Però les decisions colectives tenen conseqüències ccolectives. Si acceptem un determinat model turístic, també ens hem de preguntat qui obté els beneficis i qui suporta els costos. Qui guanya capacitat econòmica i qui perd capacitat de romandre en el territori. Tal vegada aquesta és la conversa que encara tenim pendent. No si volem més o menys turisme. Sinó si estem disposats a acceptar que viure a Formentera es converteixi progressivament en un privilegi a l’abast de menys persones. El buit que vaig trobar el 2008 ja no és el mateix. Així i tot, encara existeixen moments en els quals l’illa recorda el que sempre ha estat: una comunitat humana abans que una destinació turística. Potser la pregunta més important no és quina imatge volem projectar al món. Potser la pregunta és si els qui desitgen viure a Formentera consideren just el preu que estan pagant per aquesta imatge. Perquè un territori sense habitants deixa de ser un lloc per a convertir-se en un escenari.
Álvaro Mendoza
Els comentaris publicats a la secció d’Opinió no representen el parer de Ràdio Illa. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que són recollides en aquesta secció. Ràdio Illa es reserva l’opció de publicar parcialment el text o a no fer-lo públic en el cas de vulneració dels drets fonamentals.
Si voleu fer arribar un article per ser publicat a la secció d’Opinió, adreçau-vos al correu electrònic info@radioilla.cat. Juntament amb el text cal que ens envieu el nom complet, nombre de DNI o NIE i nombre de telèfon.
