La majoria dels futbolistes que avui defensen la camiseta del Formentera encara no havien nascut quan es va fer la primera Transmi de Ràdio Illa. Molts més encara no havien començat la primària. Des d’aquell maig de 2012, les retransmissions han acompanyat el club i han fet arribar un tros de la nostra illa a qualsevol lloc del món on hi hagués algú disposat a escoltar-lo.
Ara, amb motiu del seu centenari, la Federació de Futbol de les Illes Balears reconeix en Xavi Guasch. És una bona ocasió per agrair, a ell i l’equip que té darrera, allò que fa des de fa gairebé quinze anys: explicar el Formentera, compartir-ne les alegries i les decepcions i mantenir viu aquest fil que uneix l’equip amb la seua gent.
Els qui passam pel local social del camp de futbol coneixem bé la instantània del fotògraf basc Miguel Toña que tenim exposada amb orgull a l’entrada de la cafeteria. Hi apareix el nostre equip a San Mamés, aquella nit de novembre de 2017 en què el Formentera va eliminar l’Athletic Club de la Copa del Rei. Ara farà nou anys.
Aquell partit té una imatge que ens emociona i una veu que encara ens esborrona. En conservam un tall de cinquanta-quatre segons que és música celestial per a les nostres oïdes formentereres. La locució i l’èxtasi final són obra i gràcia de Xavi Guasch.
Però el mèrit d’en Guasch va molt més enllà d’aquell partit. També hi és en la continuïtat, diumenge rere diumenge, quan no hi ha una gesta per recordar ni un rival de Primera Divisió davant. És en la manera d’apropar-nos allò que passa al camp, de compartir la incertesa d’un resultat i de fer-nos sentir part del partit encara que siguem lluny de la grada. Una veu que ens acompanya quan guanyam i quan perdem.
En Guasch (i en Pepo Rubio com a narrador als inicis) ha contribuït a fer de les Trasmis alguna cosa més que el relat d’una pilota que roda sobre la gespa. A través de Ràdio Illa, ens explica i ens apropa, freus amunt, allò que som i allò que feim des d’aquest petit racó de món.
Les Trasmis s’escolten a Formentera, és clar, però també més enllà des Freus: amants de l’illa, familiars de jugadors, estudiants de la diàspora, formenterers de safari per Àfrica o ajaguts en una platja de Tailàndia i, segons les primeres dades de Google Analytics, també algú des de Wichita, a Kansas.
Aquella connexió online es va registrar durant la primera retransmissió d’aquesta etapa, el 27 de maig de 2012, a Selva, en motiu del partit entre el Xílvar i el Formentera. Desconec si era un bot, un curiós de la ràdio per internet o un aficionat de veres que ens seguia des del bell mig dels Estats Units. Però encara avui em fa somriure el record d’aquell algú a Wichita escoltant aquella primer edició de Sa Transmi.
Wichita és l’anècdota. L’important fou l’èxit d’audiència, el repte professional assolit per en Pepo i la resta de l’equip i el salt endavant d’una ràdio local que posa l’oient al centre i cerca la manera de donar-li allò que necessita.
I allà hi va ser, i encara hi és, Ràdio Illa: fent la crònica d’allò que ens passa i d’allò que feim els formenterers i les formentereres.
Entre aquests records, amb permís dels ascensos, la narració del gol de San Mamés ocupa un lloc especial. Quan Álvaro Muñiz va marcar en el minut 95, en Guasch va posar veu a l’emoció que ens desbordava: «Portau-me oxigen que em darà un atac».
Hi ha frases que queden lligades per sempre a un moment. El «Gol de Señor», amb gall inclòs, de José Ángel de la Casa. L’«Ara ja em puc morir» de Joaquim Maria Puyal. Per a molts de naltros, el crit d’en Guasch forma part d’aquesta mateixa memòria sentimental: basta tornar-lo a sentir perquè tot torni.
Ho tenim tot: el resum en vídeo, la foto de l’equip i, gràcies a la ràdio pública de Formentera, la narració que encara ens esborrona. Explicada per un dels nostres, amb la manera de parlar i de sentir la vida que tenim aquí, i que està oberta a tothom qui la vulgui reviure.
El reconeixement de la FFIB és molt més que merescut i ens brinda l’ocasió d’agrair a en Guasch, i a l’equip que l’acompanya, la constància i el compromís amb què fan possible les Trasmis, amb el seguiment crític i exigent dels oients i el suport dels patrocinadors.
Els qui hi remàrem a favor i hi posàrem el nostre granet d’arena en podem estar orgullosos. I veure que s’hi ha anat sumant gent, que la família creix i que el projecte continua viu és una alegria immensa.
Una abraçada d’agraïment a tots els qui, des del Club, la Ràdio, els patrocinadors i els oïents, feren possible aquella idea de bomber engendrada a la terrassa del Bar Centro un maig de 2012. A tots els qui avui la mantenen en marxa i, en especial, als pioners de les primeres transmissions (en moments puntuals) per Ràdio Illa, en els anys 90, Andreu Torres i companyia.
Enhorabona Guasch i endavant Ràdio Illa.
Toni Roig, president de la SD Formentera
