El conflicte obert entre els Estats Units, Israel i l’Iran ja s’allarga des de fa aproximadament onze dies i el seu impacte s’estén molt més enllà del terreny militar.
A més de l’impacte humanitari —amb un augment de refugiats i desplaçats interns en països com Iraq, Síria o el Líban—, el conflicte també té conseqüències econòmiques globals. L’augment dels preus del petroli i del gas pot generar inflació, encarir el transport i la producció industrial. En aquest context d’incertesa, el turisme, un dels principals motors econòmics de molts territoris mediterranis, també podria veure’s afectat. Sobre aquesta qüestió, Ràdio Illa ha entrevistat Pablo Díaz Luque, investigador del grup NOUTUR de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Díaz Luque explica que el grup NOUTUR es dedica a analitzar els canvis que experimenta el sector turístic relacionat amb processos, socials culturals, històrics o antropològics.
Competència i inestabilitat: dues dinàmiques oposades
Pel que fa a l’impacte del conflicte a l’Orient Mitjà sobre el turisme al Mediterrani espanyol, l’investigador apunta que poden produir-se dues dinàmiques contraposades.
D’una banda, recorda que “quan hi ha inestabilitat en destinacions que són competència directa, pot derivar en l’arribada de més turistes a altres llocs”. Però, de l’altra, també hi ha l’efecte de la incertesa econòmica global, que pot frenar la demanda. “El pitjor és la incertesa”, afirma.
Segons Díaz Luque, el context econòmic és clau. “El vector econòmic és el que pot frenar decisions polítiques, i el petroli és un factor definitiu en l’increment dels preus”, explica referint-se a les darreres declaracions de Donald Trump sobre la possibilitat d’eliminar sancions comercials relacionades amb el petroli. Així i tot, ha advertit que “la incertesa pot frenar el creixement sostingut del sector”.
Les destinacions de luxe resisteixen millor
En relació amb destinacions amb preus elevats com Formentera, Díaz Luque apunta que l’impacte de la inflació pot ser desigual segons el tipus de visitant però apunta que precisament aquests indrets que atreuen visitants amb més poder adquisitiu resisteixen millor les pujades de preu. “Les destinacions més cares, orientades a turistes de luxe, solen ser més elàstiques davant les pujades de preus”, explica. Per contra, “les destinacions dirigides a classes mitjanes o amb economies més ajustades són les que poden notar més les repercussions”.
També apunta que el conflicte podria redirigir fluxos de turisme de luxe cap a Europa i especialment cap a Formentera. “En països de l’Orient Mitjà que atreien turisme de luxe, com Bahrain, hi havia també molts nòmades digitals i empresaris i la situació pot repercutir en el canvi a destinacions europees de perfil similar”, diu.
El turisme nacional ja mostrava signes de saturació
Sobre la possibilitat que augmenti el turisme nacional, com va passar durant la pandèmia, Díaz Luque es mostra prudent. Segons explica, el turisme intern ja havia començat a mostrar signes de desacceleració. “El turista nacional ja s’ho estava pensant més per l’augment dels preus”, afirma. De fet, assenyala que “s’estava arribant a un sostre i hi havia la sensació que, al final de l’estiu passat, era fins i tot més barat anar-se’n al Carib”.
Vols i llargues distàncies
Malgrat això, l’evolució del conflicte també podria afectar els preus dels viatges de llarga distància. “Ja cap a l’est hi havia complicacions amb el conflicte d’Ucraïna”, recorda. Segons l’investigador, l’impacte dependrà sobretot de la durada de la crisi, mentre que algunes companyies aèries ja han registrat caigudes a la borsa.
L’elecció d’un destí
Pel que fa als criteris que tenen en compte els turistes a l’hora d’escollir destinació, Díaz Luque apunta que varien segons el perfil del viatger. “Els més joves es guien molt per les xarxes socials o pel boca-orella, mentre que les famílies busquen més tranquil·litat i serveis culturals”, explica. En qualsevol cas, destaca que “el preu sempre és un factor important, juntament amb els atractius del destí”.
Xarxes socials i economia col·laborativa
L’investigador també subratlla el paper de la tecnologia i de les xarxes socials en la transformació del turisme. “La tecnologia ha permès prescriure destinacions i posar al mapa llocs que abans no es mencionaven”, afirma.
Aquest fenomen va acompanyat de les anomenades economies col·laboratives, com el lloguer turístic. Però també han generat debat social. “El que abans era una indústria simpàtica i amable ara genera recel en part de la població local”, diu, especialment per l’impacte que pot tenir en els preus de l’habitatge.
Impacte
Díaz Luque considera que el futur del turisme passa per una millor regulació i gestió dels seus impactes. “Els gestors i les administracions intenten limitar alguns efectes que ja s’han desenvolupat amb molt impacte”, explica, amb mesures com la regulació dels apartaments turístics, la gestió dels creuers o les polítiques mediambientals. Segons ell, totes aquestes iniciatives són necessàries i tenen l’objectiu de “fer que la convivència sigui millor i limitar els impactes negatius”.
El cas de Formentera
En el cas concret de Formentera, Díaz Luque apunta que és un territori especialment interessant per estudiar els canvis en el comportament dels visitants. “Per les seves dimensions i la manera d’arribar-hi, és un destí molt estudiable”, afirma.
Segons explica, tot i no voler aventurar-se a fer una anàlisi, el canvi en la duració de les estades i la sensació de baixada en l’oferta complementària es podria haver produït a l’augment dels preus. “Cada cop més turistes recorren al supermercat i a l’apartament turístic, perquè hi ha altres despeses que han augmentat molt”, conclou.
Preguntat sobre la seva puntuació de Formentera com a destí turístic, ha assegurat que hi ha vingut en temporada baixa en bicicleta i li ha semblat un deu.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
